Sostres de vidre, també al món acadèmic

Un any més el 8M ens interpel·la no només com a dones, sinó com a membres d’una ciutadania que conviu amb uns temps canviants, líquids i convulsos. Aquest 8M és especial també per a mi, perquè em permet dirigir-me a totes i a tots vosaltres en qualitat de primera rectora de la Universitat de Lleida. Aquest fet amb una càrrega simbòlica evident és també el resultat d’un avenç col·lectiu, per això li dono valor i espero que ben aviat, ser dona i ser rectora, ara mateix som 3 de 12, sigui una situació absolutament normalitzada, tot i que els sostres de vidre també existeixen en l’àmbit acadèmic. Qualsevol salt endavant és irrenunciable, com l’és també el Pla d’Igualtat de la Universitat de Lleida que, per primer cop, és fruit de la negociació col·lectiva, és a dir, és el resultat d’un acord entre la part institucional i la part social. Per això, lluny de ser una mera guia d’actuació, esdevé un acord d’obligat compliment, generador de drets i obligacions i sota control de les autoritats competents en la matèria que tenen potestat per penalitzar en cas de no compliment. És sense cap mena de dubte un canvi, un gir cap a una nova etapa en què la igualtat deixa de ser només una declaració institucional i esdevé un compromís ferm que reclama responsabilitat i rendició de comptes per part de tota la comunitat universitària.

El camí que ens ha portat a aquest Pla d’igualtat ens ha permès contrastar la nostra realitat, per exemple, l’existència clara de l’efecte tisora que és concreta en el fet que a mesura que es puja en la jerarquia acadèmica, la presència de dones disminueix. Per exemple, només un 30,3% de les catedràtiques són dones. La proporció de dones disminueix al llarg de la carrera investigadora: tot i que hi ha paritat o majoria femenina en les etapes inicials, aquesta proporció es redueix en estadis més avançats d’investigació. Diré més, també veiem com el nombre de dones disminueix a mesura que la responsabilitat professional augmenta en l’organització dels grups de recerca, tot i que a més de la meitat dels grups més del 40% dels membres són dones. I encara ara, en ple segle XXI, la diferència entre sexes també apareix quan s’observa la presència de dones no només en funció de la categoria professional, sinó també si ens referim, per exemple, a branques de coneixement com Ciències de la Salut, lleugerament feminitzada amb un 57% de dones, o l’Enginyeria i Arquitectura, clarament masculinitzada amb un 27,7% de dones. Per això esdevé crucial el Pla d’Igualtat a la Universitat de Lleida, perquè estableix 54 mesures que s’agrupen en tres grans eixos: cultura organitzativa en igualtat, igualtat efectiva en el treball i, tercerament, la priorització d’una universitat segura i respectuosa que pugui presumir d’un entorn universitari lliure de qualsevol forma de violència masclista o LGBTI-foba.

És el nostre deure introduir la perspectiva de gènere en tots els nivells universitaris, perquè és la via adequada per integrar de manera sistemàtica l’anàlisi de les diferències i desigualtats entre dones i homes en totes les fases de les polítiques i actuacions institucionals. Només així aconseguirem continuar doblegant la corba que a data d’avui ja indica que la UdL compta amb una presència femenina destacada i destacable d’estudiants que són dones, concretament el 60%. Progressem, perquè no hi ha d’haver una altra opció.