XXV anys del beat Francesc

El diumenge 11 de març de 2001 (segon diumenge de Quaresma) fou per Lleida i la seva diòcesi una jornada històrica. A Roma, el papa Joan Pau II, en una solemne Eucaristia celebrada a la plaça de Sant Pere del Vaticà, davant de més de 25.000 fidels —uns 300 lleidatans vam ser-hi presents— beatificà a 233 màrtirs de la Guerra Civil Espanyola. Tot i que la majoria eren valencians, entre els beatificats hi havia el jove màrtir lleidatà Francesc Castelló Aleu, que tingué durant la cerimònia un destacat protagonisme.

Quan s’escau el vint-i-cinquè aniversari d’aquella beatificació, deixeu-me fer-ne memòria per recordar aquella emocionant jornada, inesborrable per tots aquells que la vàrem viure en primera persona. A les 10 en punt del matí s’inicià la cerimònia. A l’esquerra de l’altar hi havia la representació oficial d’Espanya, presidida pel ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, amb la consellera de Governació, Núria de Gispert, i el conseller de Justícia, Josep Delfí, representant la Generalitat. Lleida estigué representada per l’alcalde, Antoni Siurana, acompanyat pels regidors Miquel Padilla i Antonio Aige. A la dreta de l’altar, van ser col·locats els postuladors de les causes de beatificació, entre ells Mn. Gerard Soler, vicepostulador de la Causa del Beat Francesc. Davant l’altar i en un lloc destacat, havien estat situats els familiars directes dels beats; entre aquests s’hi trobaven les dues germanes del màrtir lleidatà, la Teresina i la Maria Castelló Aleu. Iniciada l’Eucaristia, començà el ritus de beatificació. Fou aleshores quan el recordat bisbe de Lleida Francesc Xavier Ciuraneta, amb veu emocionada, demanà al Sant Pare la beatificació de Francesc Castelló. Ho feu recordant la seva militància a la Federació de Joves Cristians de Catalunya i el seu testimoni de cristià coherent i compromès fins a la mort martirial ocorreguda el 29 de setembre de 1936, al Cementiri de Lleida. Tot seguit, quan eren les deu i vint-i-tres minuts del matí d’aquell 11 de març de fa un quart de segle, Joan Pau II, ja molt ancià i fatigat, va recitar l’oració amb la qual quedaven proclamats beats els 233 màrtirs, amb el lleidatà Francesc Castelló. Fou aleshores quan van desfermar-se els aplaudiments i ovacions de la multitud de fidels que omplien a vessar la plaça de Sant Pere del Vaticà. El nombrós grup de lleidatans, amb senyeres i una bandera de la ciutat oferta per la Paeria, ens vam fer notar i molt, celebrant la beatificació d’un dels nostres cridant “visca el beat Francesc!!!”.

Tot seguit, ja més asserenats, vam escoltar que el Papa en la seva homilia, al referir-se de manera generalitzada als nous beats com a màrtirs per la seva fe en Crist, feu especial menció a Francesc Castelló: “...que conscient de la gravetat del moment no va amagar-se, sinó que va oferir la seva joventut en sacrifici d’amor a Déu i als germans, alhora que ens deixà tres cartes, exemple de fortalesa, generositat, serenitat i alegria, escrites moments abans de morir”, digué Joan Pau II destacant la seva joventut. Un màrtir de només 22 anys. A Lleida, la beatificació de Francesc Castelló tingué un extraordinari ressò, arribant al cor i a l’ànima de molts. La diòcesi ho celebraria el 29 d’abril, amb una Eucarística multitudinària a la Catedral, presidida pel bisbe de Lleida i l’auxiliar d’Alacant Jesús Garcia, ja que en aquesta ciutat va néixer el beat el 1914. En la seva homilia el bisbe Ciuraneta, que tant havia treballat per la beatificació, digué que de la vida i mort del jove màrtir impressionava tot: “...que la seva imitació condueixi a produir en la societat actual fruits abundants d’amor i d’esperança”. Crec que no puc cloure millor aquest article que amb aquelles paraules dites pel bisbe Ciuraneta, que expressaven, de fet, un desig que interpel·la per la seva vigència i actualitat, en un món tant mancat de pau i esperança.