Senglar, bioseguretat i sector porcí a Catalunya

La Comissió d’Experts dels Sectors Agroalimentari, Rural, Forestal i Marítim del DARPA alerta que l’erradicació del virus de la PPA en senglars serà llarga i que cal aplicar estrictes mesures de bioseguretat per evitar l’entrada en granges mentre els preus cauen i els costos superen el valor de venda.

Barcelona, 10 de març del 2026 — La detecció de senglars afectats per Pesta Porcina Africana (PPA) a Cerdanyola del Vallès, el novembre del 2025, ha obert un escenari d’alta tensió per al sector porcí català, un dels pilars de l’economia agroalimentària del país. La Comissió d’Experts del DARPA ha analitzat aquest dimecres l’evolució del brot de la malaltia, l’estat de la bioseguretat a les granges i la situació econòmica del sector en una sessió que ha evidenciat la complexitat del moment actual.

Erradicar la PPA en senglars: un repte a llarg termini

La biòloga Carme Rosell, de Minuartia, va exposar que les experiències europees demostren que controlar la PPA en el senglar en poblacions salvatges és un procés lent. Des del 2014, només dos dels setze països afectats a la UE han aconseguit erradicar-la: Suècia i Bèlgica. Txèquia també ho va aconseguir però ha patit una nova infecció.

Segons els experts, Bèlgica i Txèquia són els principals models de referència, però el brot actiu a Catalunya presenta notables diferències. Afecta zones amb una gran densitat de població i d’infraestructures, i amb presència de senglars que accedeixen a menjar en espais urbans i, a més, el virus és d’una nova soca, que presenta diferències respecte d’altres que provoquen els brots a la UE.

L’estratègia de contenció segueix les directrius per a la contenció dels brots a la UE, però les actuacions s’adapten a les particularitats del brot i a la seva evolució, en estreta col·laboració amb experts en control de brots de PPA. A més, es compta amb tecnologies –com ara els drons– que són una eina clau per monitorar els moviments de senglar i aconseguir major efectivitat en les actuacions per reduir la propagació. Amb un cens estimat al 2025 de més de 190.000 senglars, els especialistes adverteixen que calen estratègies a llarg termini per controlar-ne les poblacions.

Evitar el salt a les granges

El segon gran objectiu és impedir que la malaltia entri a les explotacions porcines. L’experiència europea no és tranquil·litzadora: en deu dels catorze països afectats, la PPA va acabar impactant el sector productiu.

Rosa Gallart, enginyera agrònoma que forma part de l’equip del Grup de Sanejament Porcí de Lleida (GSP), va remarcar que la bioseguretat és una responsabilitat compartida entre administració, veterinaris, empreses, propietaris i persones treballadores. Tot i l’existència de plans i protocols, el compliment no sempre és homogeni.

En plena alerta sanitària, Gallart defensa una revisió profunda del model de governança de la bioseguretat. Segons va apuntar, les dades actuals provenen d’enquestes sense capacitat coercitiva suficient per forçar millores estructurals.

És el moment de replantejar l’arquitectura del sistema i incentivar la bioseguretat, incorporant mecanismes arbitrals per part de l’administració que garanteixin el compliment dels estàndards exigits.

Els nous desafiaments –control de fauna salvatge, malalties emergents, resistència als antimicrobians i reducció de l’ús d’antibiòtics– obliguen, segons els ponents, a reforçar el sistema de prevenció.

De l’eufòria a la incertesa econòmica

En paral·lel a la crisi sanitària, el sector afronta un gir econòmic significatiu. Josep Font, veterinari analista de SIP Consultors, va recordar que la producció porcina espanyola va créixer de 42 milions de caps el 2014 fins a 57 milions el 2021, amb especial expansió a l’Aragó arran de l’obertura el 2019 d’un gran escorxador a Binèfar. Els anys 2023-2025 van ser excepcionalment bons. El preu del porc va assolir el 2023 els 2 euros per quilo, un màxim històric. Però el context ha canviat ràpidament: a l’estiu del 2025 el preu era d’1,8 €/kg i amb l’aparició de la PPA es va situar a 1 €/kg.

Mentrestant, els costos –que es van disparar el 2022 per l’encariment del pinso com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna– continuen tensionant les explotacions. Des del novembre, el cost de producció supera el preu de venda.

Aquesta situació afecta de forma molt diferent en funció del cost de producció de cada empresa, en els darrers anys s’ha duplicat la diferència entre estructures productives.

Crisi estructural o ensurt conjuntural?

Els experts coincideixen que el sector porcí mostra capacitat de resistència, però admeten que la incertesa és elevada. L’evolució dels preus dependrà tant de la intensitat com de la durada del xoc de mercat.

En aquest context, la PPA arriba en un moment delicat: després d’un període d’expansió, però amb marges en retrocés. La pregunta que sobrevola el sector és clara: s’està entrant en una nova crisi estructural o es tracta d’un episodi temporal? El debat va concloure amb una crida a no abaixar la guàrdia. El sector porcí és estratègic per a l’economia catalana i la lluita contra la PPA exigeix la implicació coordinada d’institucions, empreses i ciutadania. El moment, van coincidir els participants, també pot ser una oportunitat per impulsar reformes de fons.