SEGRE

XAVIER PALAU ALTARRIBA

Puntades d’ofegat

Cap de l’Oposició a la Paeria

Creat:

Actualitzat:

Obres, obres i més obres. Carrers tallats, màquines treballant a contrarellotge, voreres aixecades i projectes que apareixen de sobte després d’anys d’inacció. I la pregunta que es fan molts lleidatans és tan senzilla com legítima: per què tantes obres ara, a pocs mesos que comenci el compte enrere cap a les eleccions municipals de maig de 2027?

Qualsevol ciutadà amb una mica de memòria sap que aquest patró es repeteix. Durant bona part del mandat, els governs socialistes han funcionat a mig gas, però quan s’acosta la cita amb les urnes acceleren tota la maquinària. El problema és que governar una ciutat no consisteix a acumular obres, sinó a tenir un model de ciutat clar, coherent i útil per als seus veïns.

I aquí és on apareix el gran problema de Lleida: les obres del govern socialista no responen a una estratègia definida, sinó a una improvisació constant. S’actua per aparèixer, no per resoldre.

Amplien voreres, però no per garantir més comoditat als vianants o millorar la convivència. Massa sovint aquestes actuacions acaben convertint-se en espais degradats on proliferen episodis d’incivisme, sorolls, conflictes i inseguretat.

També assistim amb sorpresa a la replantació de zones verdes i enjardinades que van ser inaugurades fa només uns anys. Espais que es van presentar com a exemples de sostenibilitat i que ara tornen a ser objecte d’intervencions milionàries. Ningú explica què va fallar. Ningú assumeix responsabilitats.

Pel que fa a l’arbrat urbà, la situació és igualment desconcertant. Es talen arbres consolidats per substituir-los per altres exemplars, mentre el govern parla constantment d’emergència climàtica i de lluita contra les altes temperatures.

Mentrestant, continuem tenint fonts que no funcionen, places sense ombra i carrers on caminar a l’estiu es converteix en una autèntica prova de resistència.

La contradicció és evident. Es parla molt de canvi climàtic, però es fa poc per adaptar realment la ciutat a les necessitats dels ciutadans. Les declaracions són abundants. Les solucions, escasses.

Amb l’asfalt passa exactament el mateix. S’anuncien plans de millora viària i campanyes de renovació, però la realitat que pateixen conductors, motoristes i ciclistes és ben diferent. Lleida continua plena de sots, irregularitats i desperfectes que converteixen molts desplaçaments en una autèntica odissea.

La seguretat viària no es garanteix amb titulars ni amb fotografies d’inauguracions.

Un altre exemple és la proliferació de carrils bici. Ningú discuteix la necessitat de fomentar una mobilitat sostenible, però les actuacions han de respondre a criteris tècnics, de seguretat i de demanda real. Massa vegades ens trobem amb carrils mal connectats, inacabats o ocupats per contenidors, que generen més problemes dels que resolen. La mobilitat no es pot gestionar des del dogmatisme ideològic.

El mateix succeeix amb places, parcs infantils i zones verdes. Sobre el paper, tot sembla perfecte. La propaganda municipal és impecable. Però quan els ciutadans visiten aquests espais es troben massa sovint amb manca de manteniment, brutícia i una sensació creixent d’abandonament.

Els espais públics han de ser llocs de convivència, no zones degradades on moltes famílies prefereixen no anar. I si hi ha una qüestió que exemplifica el desordre actual és la mobilitat.

Mentre el govern elimina centenars de places d’aparcament, no ofereix alternatives reals als veïns. Cada vegada és més difícil aparcar. La zona blava és cada cop més cara. Els pàrquings resulten prohibitius per a moltes famílies i treballadors.

Lleida necessita molt més que una acumulació d’obres. Necessita un projecte. Necessita planificació. Necessita sentit comú.

Perquè una ciutat no es transforma aixecant carrers a l’últim moment. Una ciutat es transforma resolent problemes, garantint la seguretat, millorant la neteja, cuidant l’espai públic i facilitant la vida dels seus veïns.

Quan les obres es converteixen en una finalitat en si mateixa és que s’ha perdut el rumb. I avui, malauradament, el govern socialista de la Paeria fa temps que navega sense brúixola. El socialisme a Lleida s’ha convertit en sinònim de caos i improvisació.

tracking