SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Només han passat trenta anys des del descobriment de les termes romanes del carrer Cardenal Remolins de Lleida, una nimietat sense importància si tenim en compte que van ser construïdes fa gairebé 2.000 anys. Que els representants municipals hagin estat incapaços de trobar una solució per a l’agonia del jaciment en aquests sis lustres diu molt. Ara, per fi, la Paeria ha anunciat una proposta, però és pèssima per a la ciutat i els lleidatans perquè s’hi vol aixecar a sobre un edifici de tres o quatre plantes amb finalitats museístiques i culturals. Això que d’entrada sona tan bé, és molt perjudicial perquè quan un jaciment és excepcional no s’hi hauria de construir res al damunt. Portem anys amagant aquestes restes darrere metres cúbics de terra i tanques. De veritat que l’única solució és sepultar-les dins d’un edifici?

Les termes públiques van ser, sense dubte, un dels llocs més emblemàtics de la Ilerda romana i avui cal comptar-les entre les restes arqueològiques més rellevants de la ciutat. Això vol dir que mereixen un tractament especial que no pot passar per desautoritzar-les alçant-hi al damunt un edifici que les condemnarà a la marginalitat i la discreció. Un dels elements patrimonials referencials d’una ciutat no pot quedar amagat en uns baixos, i que ningú ens expliqui els sopars de duro de les restes arqueològiques de l’auditori o de la plaça de Sant Joan, ja que són els precedents que no hem de repetir. Allò van ser dos desastres absoluts en matèria de gestió patrimonial. A Catalunya tenim casos recents com el de la vil·la romana de Calella, un enclavament extraordinari sobre el qual han construït un supermercat que ha trinxat, de forma literal, un dels indrets històrics referencials de la zona. Integrar les estructures arqueològiques dins d’un edifici no acostuma a sortir bé, però en molts casos no hi ha altre remei. Amb les termes romanes, emperò, tenim l’oportunitat de presentar a la ciutadania un jaciment obert a l’espai públic de qualitat paisatgística i museïtzat, amb una estructura que l’embolcalli, el protegeixi i l’integri al context urbà. N’obtindríem un lloc històric plenament visible, llegible i accessible, i no l’amagaríem en benefici de la construcció de no sé quins despatxos i oficines, ni que siguin d’ús cultural. Encara hi som a temps.

tracking