SEGRE

ENRIC RUBIO GALLART

Justícia en temps de soroll

Advocat i doctor en dret

Creat:

Actualitzat:

Vivim temps en què l’opinió acostuma a arribar abans que els fets. Les xarxes socials, la immediatesa informativa i la necessitat constant de posicionar-se, han alterat també la manera com la societat observa la Justícia. Massa sovint, els processos judicials es converteixen en espectacles públics on el veredicte sembla dictat molt abans que s’hagin practicat les proves o que les parts hagin pogut exercir plenament el seu dret de defensa. Aquest fenomen no és només una conseqüència de l’era digital. És, sobretot, un repte per a la qualitat democràtica d’una societat que corre el risc de confondre percepcions amb certeses i emocions amb proves. La Justícia, en canvi, no pot funcionar sota aquestes regles. Els tribunals no estan cridats a confirmar el que la majoria pensa, sinó a determinar què ha quedat acreditat amb les garanties que exigeix l’estat de dret. Aquesta és una diferència essencial que convé recordar especialment quan un procediment desperta una forta repercussió pública. Després de prop de trenta anys exercint l’advocacia i afrontant alguns dels litigis més sensibles i complexos, he après que la primera obligació d’un advocat no és alimentar el soroll, sinó aportar serenor. Quan el patrimoni, la llibertat, el futur d’una empresa familiar, la reputació personal o les relacions entre persones es troben en joc, les decisions no poden construir-se sobre impulsos, sinó sobre una anàlisi rigorosa dels fets, de les proves i del dret aplicable. Precisament en els assumptes de major complexitat és on més valor adquireixen la discreció, la preparació tècnica i l’estratègia jurídica. Els grans litigis rarament es resolen amb gestos efectistes. Es resolen amb hores d’estudi, amb capacitat d’anticipació, amb una visió global del conflicte i, sobretot, amb l’experiència suficient per entendre que cada decisió processal pot tenir conseqüències determinants. També he comprovat que molts dels conflictes més difícils no són únicament jurídics. Darrere d’un procediment penal, d’una disputa patrimonial o d’un conflicte societari acostumen a coexistir factors personals, familiars, econòmics i reputacionals que exigeixen una mirada molt més àmplia que la simple aplicació d’una norma. Per això, exercir l’advocacia en assumptes d’alta complexitat no implica només conèixer la llei, sinó comprendre el context en què la llei s’ha d’aplicar. La confiança en la Justícia no es reforça amb més soroll ni amb judicis paral·lels. Es construeix respectant les garanties processals, preservant la presumpció d’innocència i exigint resolucions fonamentades. En una societat cada vegada més accelerada, potser la serenor s’ha convertit en una de les virtuts més escasses. També en una de les més valuoses. Perquè la fortalesa d’un sistema judicial no es mesura quan resol els casos senzills, sinó quan és capaç d’oferir garanties, imparcialitat i confiança precisament en aquells assumptes on hi ha més pressió, més complexitat i més soroll. És aleshores quan la Justícia demostra la seva veritable grandesa. I és aleshores, també, quan els professionals del dret tenim la responsabilitat de contribuir-hi amb rigor, independència i serenor.

tracking