Europa i l’orgull de ser pirinencs

La dura realitat sol imposar-se: en el món contemporani els estats nació europeus que han protagonitzat la història en els darrers segles –inclosos els més grans com Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia o Espanya– tendeixen cap a la irrellevància internacional. El legítim sentiment de pertinença, l’orgull de ser francès o polonès continua viu, és clar, però progressa la idea que si no s’avança significativament en la integració europea, el Vell Continent serà una mera comparsa de qui ja mou els fils del present i del futur: les grans potències militars, econòmiques i tecnològiques, singularment els EUA i la Xina. Si Europa no fa passos decidits cap a la unitat política serà colònia dels uns o dels altres.

“Toute proportion gardée”, el mateix podem dir dels pirinencs. Si cada vall actua pel seu compte, si s’avança en formació dispersa, el resultat és la insignificança en l’exigent món contemporani. Només sumant esforços podrem obtenir el reconeixement que el Pirineu necessita i es mereix. Les diverses valls han teixit al llarg de moltes generacions un fort sentiment d’arrelament a una cultura, una parla i un paisatge propis: els aranesos són aranesos per damunt de tot, els cerdans són cerdans i estan cofois de ser-ho, els ariegeois són fidels a la seva terra i els andorrans, no cal dir-ho, se senten andorrans abans que res per la seva peculiaritat política. I així ha de ser, només faltaria! El mateix pot afirmar-se de les altres valls.

Però la realitat s’imposa una vegada més. Cada porció de territori muntanyenc, cada vall, és massa petit per reeixir en el món d’avui i de demà. Es fa imperiosa la necessitat de conciliar projectes comuns, de mostrar una unitat d’acció en temes estratègics, per a poder presentar davant d’Europa una imatge moderna i amb gran potencial de futur del Pirineu com a espai de qualitat i autèntic tresor cultural, ecològic i paisatgístic, que pot jugar a la 1a divisió continental seguint l’estela del que han fet els nostres germans alpins.

Associar-se amb els veïns muntanyencs immediats per a plantejar els grans objectius de mutu interès és sens dubte un pas indispensable. És precisament el camí que s’ha començat a recórrer cap a la creació d’un Espai de Coordinació Pirineus-Andorra entre l’Ariège, la sotsprefectura de Prada de França, el Principat d’Andorra i l’Alt Pirineu i Aran de Catalunya, que ha de significar l’emersió d’una àrea de muntanya amb voluntat de concertació reforçada, que ateny a 350.000 persones i 12.700 km2 i que es visualitza perfectament en un mapa d’Europa.

Com en totes les accions humanes cal, per damunt de tot, il·lusió i voluntat. La gran majoria dels pirinencs tenim clar que, més enllà de la nostra estimada vall, pertanyem a un àmbit geogràfic peculiar, diferenciat de les terres de més al nord i de més al sud, la muntanya d’Europa en la qual ens sentim com a casa. Convé, doncs, reivindicar amb legítim orgull la nostra condició de pirinencs, exaltar sense complexos els formidables valors que atresora la nostra terra, i presentar de cara a l’exterior aquella imatge unitària que ens obrirà de bat a bat les portes del futur.