El foc passa, el compromís queda
President del Consell Comarcal de l’Urgell
Aquesta setmana l’Urgell ha tornat a mirar el cel amb preocupació. L’incendi forestal entre Guimerà i Verdú, que va obligar a confinar tres municipis de la comarca, i pocs dies després el foc a l’abocador comarcal, que per moments va traspassar el perímetre d’aquest, ens han recordat que conviure amb el risc d’incendis és una realitat cada vegada més present. Les onades de calor persistents i el vent converteixen qualsevol petit focus en una amenaça que pot créixer en qüestió de minuts.
Però aquesta setmana també ens ha deixat una imatge molt més poderosa que la de les flames: la d’un territori que sap reaccionar quan és necessari. Quan hi ha una emergència no hi ha temps per als discursos, sinó per actuar.
Ho fan els Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, els Agents Rurals, les policies locals i les Agrupacions de Defensa Forestal, formades per persones voluntàries que coneixen el territori com ningú i que sempre hi són quan se les necessita, un agraïment a tots ells.
Però si hi ha un col·lectiu que mereix un reconeixement molt especial, és la nostra pagesia. Tant a Guimerà com a Tàrrega, els tractors van treballar estretament amb els equips d’emergència obrint franges de protecció, llaurant camps i ajudant a frenar l’avanç del foc. No ho fan perquè ningú els ho exigeixi, ho fan perquè estimen aquesta terra i saben que protegir un camp és protegir una collita, una família, un paisatge i una manera de viure.
La pagesia no només produeix aliments; també és una aliada imprescindible en la prevenció dels incendis. Sense camps conreats, territori gestionat i persones que el treballin cada dia, seríem molt més vulnerables.
Els incendis no es combaten només quan apareixen les flames. Es prevenen durant tot l’any amb una bona gestió forestal, mantenint camins, preservant una pagesia viva i activa i dotant els cossos d’emergència dels recursos necessaris. La millor política contra els incendis és la prevenció, i aquesta només és possible si escoltem el territori, entenent que és una responsabilitat compartida.
L’estiu encara és llarg i no podem abaixar la guàrdia. Per això faig una crida a tota la ciutadania perquè extremi les precaucions i segueixi sempre les recomanacions de les autoritats. Si es declara un incendi, respectar les indicacions dels equips d’emergència i evitar desplaçaments innecessaris és la millor manera d’ajudar.
Com a societat tenim el deure de cuidar les persones que cuiden la nostra terra, que no només actuen quan hi ha una emergència; són una peça imprescindible per mantenir viu, segur i resilient el nostre territori. Reivindicar la seva feina és reivindicar un model de país que no abandona el món rural, perquè sap que el futur de les nostres comarques també es construeix des dels camps, els boscos i els pobles.
Aquests dies he pogut comprovar, una vegada més, que la nostra comarca compta amb un capital humà extraordinari. Davant les dificultats apareixen la solidaritat, la cooperació i el compromís. En un moment en què sovint es posa l’accent en allò que ens divideix, els incendis ens recorden que hi ha valors que continuen intactes: el sentit de comunitat, la responsabilitat compartida i l’estima pel territori.
Les flames deixen cicatrius, però també revelen la fortalesa d’un poble, i una vegada més s’ha tornat a demostrar que, quan el foc ens posa a prova, respon unit. Aquesta és la nostra millor defensa i també el nostre major orgull.