SEGRE
Unes 4000 persones van seguir en directe la final entre Espanya i Argentina a la pantalla gegant de Lleida

Unes 4000 persones van seguir en directe la final entre Espanya i Argentina a la pantalla gegant de LleidaUnes 4000 persones van seguir en directe la final entre Espanya i Argentina a la pantalla gegant de Lleida

Creat:

Actualitzat:

Ressaca forta la del mundial de futbol. Ara és l’hora de fer balanç i veure què hem guanyat amb tot plegat, però no sabria dir què hauríem de col·locar al costat de l’haver, més enllà d’una copa que conté 4,11 kg d’or. Decididament, servidor la portaria a vendre a un “Compro or” tenint en compte que el metall noble està a màxims històrics i que ens en donarien mig milió d’euros. 

Una de les coses que faria amb els calés és comprar molts i molts llibres de Josep Vallverdú i regalar-los als militants i alts càrrecs del PSC, perquè aquests dies han demostrat que no l’han llegit ni coneixen el seu pensament pel que fa al país. 

El compromís de Vallverdú amb Catalunya va ser insubornable, especialment amb el català. “Cal defensar la llengua com el pa, cal combatre a favor de la llengua amb tot el coratge i sense defallir. Ningú no té vocació de mut. La meva llengua és la meva primera pàtria”, va dir el mestre.

Aquest discurs explícit i contundent fa de mal casar amb el dels socialistes catalans, com va veure’s el dia de la final del mundial a Lleida, just al davant de la pantalla gegant que va instal·lar la Paeria, amb la presència entusiasta de l’alcalde Fèlix Larrosa. El matx va sintonitzar-se inicialment en català, però ben aviat va canviar-se al castellà. 

Davant la protesta d’alguns ciutadans a les xarxes, l’Ajuntament de Lleida va dir el següent: “La retransmissió es va iniciar amb el senyal de La 2. En detectar un desfasament en l’emissió, es va optar pel senyal més sincronitzat. Va ser una decisió exclusivament tècnica.” La frase és digna d’anàlisi. Quan es parla de “senyal més sincronitzat”, en realitat, el que s’està dient és que hi havia uns energúmens i/o cretins que “querían ver el partido en castellano”, que van adreçar-se als responsables amb to amenaçador i que van sortir-se’n. Déu n’hi do amb la “decisió exclusivament tècnica”. 

Ja és casualitat, també, que allò més sincronitzat sigui sempre en castellà i que les decisions tècniques sempre caiguin de la mateixa banda. Els catalanoparlants, a més de ser poc sexis i antipàtics, no ens sincronitzem prou. Sigui com sigui, res ha d’estranyar-nos d’un equip de govern i un alcalde que han afirmat, sense despentinar-se, que a la primavera tindrem les platges de Lleida en marxa. Som i serem la Madrid catalana.

tracking