Museus del Front del Segre i Pallars
Historiador i escriptor
Si hom ha palesat quelcom en l’última edició del curs de Memòria històrica celebrat a Alcoletge, ha estat la necessitat i voluntat de molts dels participants de generar una xarxa del Front del Segre i del Pallars.
El Front del Segre i del Pallars constitueix un dels espais històrics més rellevants de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Des de l’abril fins al desembre de 1938, aquesta línia defensiva va esdevenir un dels fronts més estables del conflicte, escenari d’intensos combats que van afectar profundament les terres del Segrià, la Noguera, l’Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. El territori conserva avui un patrimoni excepcional format per trinxeres, refugis, búnquers, observatoris, hospitals de campanya i espais de memòria, però també per museus i centres d’interpretació que expliquen diferents dimensions del conflicte. Ens són ben significatius, sense assenyalar-los tots, els vestigis d’Almatret, els del Tossal de la Punta del Calvari, la ruta Capa d’Aitona, l’aeròdrom d’Alfés, els Tossals de Moradilla (Lleida), dels Morts (Alcoletge) i de la Nora (Alcoletge-Vilanova de la Barca), el Cap de Pont de Balaguer, el Turó del Merengue (Camarasa), les posicions defensives del Montsec, el cinturó defensiu d’Artesa de Segre i els espais defensius del Pallars Jussà. També existeixen diversos equipaments, cadascun especialitzat en un aspecte concret de la història contemporània catalana. El Museu President Lluís Companys del Tarròs, l’Espai Macià de les Borges Blanques, la Sala Polo de Vilanova de la Barca i el Museu Josep Peiró d’Alcoletge són els més paradigmàtics. Paral·lelament, diverses institucions i organitzacions lluiten per protegir la memòria democràtica i les restes d’aquest front: el Memorial Democràtic de la Generalitat, la Plataforma 1936, Memorial Democràtic de Lleida i/o els Amics de l’Ermita de Sant Jaume a la Granja d’Escarp. La riquesa patrimonial del Front del Segre i del Pallars constitueix un dels conjunts més rellevants de la memòria de la Guerra Civil a Catalunya. Tanmateix, els diferents equipaments, espais museïtzats, centres d’interpretació i vestigis existents continuen funcionant, en gran part, de manera aïllada, fet que dificulta oferir una visió global i coordinada del conflicte. La creació d’una Xarxa de Museus del Front del Segre i del Pallars permetria integrar tots aquests recursos en un projecte compartit, capaç de construir un relat històric coherent i convertir el territori en un gran museu descentralitzat a l’aire lliure. La fortalesa d’aquesta iniciativa radicaria en la complementarietat dels diferents equipaments, cadascun especialitzat en aspectes concrets de la guerra, però tots orientats a explicar no només els episodis militars, sinó també les seves conseqüències socials, polítiques i humanes.
Una xarxa estable facilitaria la coordinació dels treballs de conservació, investigació i difusió, establint protocols comuns per a la restauració, l’inventari i la digitalització dels nombrosos vestigis conservats. Al mateix temps, fomentaria la col·laboració entre museus, arxius, universitats, centres d’estudis i entitats memorialistes per impulsar noves línies de recerca i desenvolupar recursos educatius compartits. Igualment, permetria crear una oferta turística integrada, basada en itineraris que connectessin els diferents espais patrimonials i els municipis implicats. Tot plegat requeriria una governança compartida entre administracions i institucions, capaç de captar recursos, coordinar projectes i consolidar una marca comuna que posicionés el Front del Segre i del Pallars com un referent europeu en la preservació i divulgació de la memòria històrica.