El rocòdrom de Pardinyes

Una ciutat es construeix des dels seus barris. Per això, cada vegada que un barri perd un servei o una infraestructura, tota la ciutat hi surt perdent.

El tancament definitiu del rocòdrom municipal exterior de Pardinyes és un exemple d’aquesta realitat. Durant molts anys, aquesta instal·lació ha estat un referent per a centenars de persones que hi han practicat escalada, però també un espai on escoles, clubs i entitats han desenvolupat activitats esportives i formatives. Formava part de la identitat del barri i del patrimoni esportiu de Lleida.

La decisió de clausurar-lo respon a criteris de seguretat que són comprensibles. Quan una infraestructura ha arribat al final de la seva vida útil, la responsabilitat institucional obliga a actuar. Ara bé, el problema no és el tancament en si, sinó la manca d’una alternativa immediata que garanteixi que Pardinyes continuarà disposant d’un equipament esportiu d’aquestes característiques.

La resposta no pot ser afirmar que la ciutat ja disposa d’un altre rocòdrom al Pavelló Juanjo Garra. Evidentment, aquest equipament és necessari i compleix una funció important, però això no justifica que Pardinyes es quedi sense una instal·lació que durant dècades ha estat al servei dels seus veïns i de tota Lleida.

Aquest és un debat que va molt més enllà d’una paret d’escalada. Parlem del model de ciutat que volem. D’una Lleida que aposta per la proximitat o d’una ciutat que, progressivament, va buidant els barris d’equipaments amb l’argument que aquests ja existeixen en altres zones. Aquesta no és la ciutat que defensem.

L’escalada viu un moment de gran expansió. Es tracta d’una disciplina que transmet valors com l’esforç, la perseverança, la confiança, la superació personal i el respecte pel medi natural.

Lleida, a més, té una relació històrica amb els esports de muntanya i compta amb esportistes, clubs i entitats que han contribuït a situar Lleida com una referència en aquest àmbit. Aquesta realitat exigeix unes instal·lacions públiques i modernes.

Amb aquesta convicció, el Grup Municipal del Partit Popular a la Paeria va presentar al Ple de juliol una moció perquè el tancament del rocòdrom no signifiqués la desaparició definitiva d’aquest equipament a Pardinyes. La iniciativa plantejava una alternativa clara: estudiar la viabilitat de construir un nou rocòdrom municipal al barri, valorant especialment l’espai de l’antiga pista de petanca, i redactar posteriorment el projecte executiu amb la participació de les entitats esportives, les associacions veïnals i els serveis tècnics municipals.

La satisfacció és que aquesta proposta va ser aprovada per unanimitat. Tots els grups municipals vam coincidir que Pardinyes mereix recuperar aquest equipament. El consens és una bona notícia perquè demostra que, quan es treballa amb sentit comú i es posen els interessos dels ciutadans per davant de qualsevol diferència política, és possible arribar a acords útils.

Però també sabem que les mocions només tenen valor si després es converteixen en actuacions concretes. Els veïns de Pardinyes esperen que aquest compromís no quedi guardat en un calaix. Esperen que l’estudi de viabilitat es faci amb rapidesa, que el projecte s’elabori sense dilacions i que la ciutat recuperi un equipament que mai no hauria d’haver desaparegut sense una alternativa prevista.

Aquest és el compromís que assumim. No vull que els barris sentin que sempre han de renunciar a alguna cosa. Governar una ciutat també significa saber escoltar, planificar i anticipar-se als problemes. Significa entendre que cada equipament és una inversió en qualitat de vida i que els barris no són perifèries administratives, sinó el cor de Lleida.

Volem una ciutat que creixi. Una ciutat que modernitzi els seus equipaments sense perdre els que ja formen part del dia a dia dels seus barris. Una ciutat que inverteixi en esport perquè invertir en esport és invertir en salut, en educació, en convivència i en futur.

Pardinyes mereix tornar a tenir un rocòdrom. Però, sobretot, mereix que la Paeria compleixi la paraula donada.