SEGRE

MARINA PIFARRÉ ROVIRA

La terra és vida

Advocada i presidenta AV Camí MARIOLA

Creat:

Actualitzat:

En els darrers anys, la transició energètica s’ha convertit en un dels grans reptes del nostre país. La necessitat d’avançar cap a un model energètic més sostenible és compartida per una gran majoria de la societat.

Tanmateix, aquest objectiu no es pot assolir a costa de sacrificar els espais agraris més fèrtils ni de posar en risc el futur de la pagesia.

Les energies renovables són imprescindibles per combatre el canvi climàtic, però la seva implantació ha de respondre a criteris de planificació, equilibri territorial i respecte pel sòl agrícola. No es tracta de dir “sí” o “no” a les renovables, sinó de decidir on i com s’han d’implantar perquè siguin compatibles amb la producció d’aliments i la preservació del paisatge. La terra agrícola és un recurs limitat.

Quan desapareix sota una gran instal·lació industrial, difícilment es pot recuperar. Per això cal prioritzar espais ja transformats, com les cobertes d’edificis, els polígons industrials, els aparcaments o altres superfícies degradades, abans d’ocupar hectàrees de conreu que sostenen explotacions familiars i contribueixen a l’economia local. La pagesia no només produeix aliments. També manté viu el territori, conserva el paisatge, protegeix la biodiversitat, fixa població a l’Horta de Lleida i genera una activitat econòmica que beneficia tota la ciutat.

L’Horta és el pulmó verd de Lleida i un patrimoni col·lectiu que no podem perdre. Sense pagesia, el territori s’empobreix i augmenta el risc d’abandonament. Moltes explotacions agràries treballen amb marges econòmics molt ajustats.

Davant les ofertes de compra o de lloguer per a grans projectes energètics, alguns propietaris poden veure’s temptats per uns ingressos immediats. És per això que cal impulsar un Banc de Terres just, integrat al territori, participatiu i compromès amb el relleu generacional i amb la continuïtat de l’activitat agrària.

Les administracions tenen la responsabilitat de planificar amb rigor. Els grans projectes energètics han d’avaluar els seus efectes sobre l’agricultura, l’economia local, el medi natural i la cohesió territorial. No n’hi ha prou amb assolir objectius de producció energètica; també cal garantir la seguretat alimentària i protegir els espais agraris de més valor.

La transició energètica només serà justa si reparteix els esforços de manera equilibrada. No és raonable que territoris de minifundis agrícoles com l’Horta de Lleida assumeixin una càrrega desproporcionada mentre altres zones amb un consum energètic molt superior contribueixen molt menys a acollir aquestes infraestructures. També és imprescindible escoltar el territori. Pagesos, ramaders, veïns, entitats i administracions locals han de participar en la presa de decisions.

El diàleg i el consens són les millors eines per conciliar la producció d’energia amb la protecció del patrimoni agrícola.

Defensar la terra no és oposar-se al progrés. És apostar per un desenvolupament responsable que no hipotequi el futur. Produir energia neta és imprescindible, però també ho és garantir que continuarem produint aliments de proximitat amb explotacions agrícoles viables.

La terra no és un simple actiu especulatiu. És patrimoni, és sobirania alimentària i és vida. Defensar-la és defensar el futur de l’Horta de Lleida i de les generacions que vindran.

tracking