Els diners no són llengua estrangera
Presidenta de l’Associació d’Empoderament Financer
Vivim en un món en què prenem decisions econòmiques pràcticament cada hora. Des de la cistella de la compra cada cop que anem al supermercat fins a la firma d’una hipoteca, passant per la decisió de si ens convé fer un préstec per comprar un cotxe o millor fer un rènting. L’economia ens envolta, ens afecta i ens condiciona el futur. Tot i això, la majoria de la població arriba a l’edat adulta sense haver rebut ni una sola hora de formació sobre com gestionar els seus propis diners. Sense cap dubte, és una de les grans assignatures pendents del nostre sistema de benestar.
Sovint pensem que les finances són cosa de rics, d’agents de borsa o de grans acadèmics que parlen amb sigles incomprensibles. Però la realitat és molt més senzilla: l’educació financera no va de fer-se milionari a Wall Street; va de tenir tranquil·litat a final de mes. Va de saber llegir una nòmina, d’entendre com la inflació es menja l’estalvi que tenim immobilitzat al banc o de perdre la por a l’esborrany de la declaració de renda.
Quan no sabem com funcionen els diners, juguem la partida de la vida amb desavantatge. Prendre decisions a cegues ens fa vulnerables. Ens porta a acceptar contractes bancaris que no entenem, a caure en el sobreendeutament per culpa de targetes de crèdit amb interessos abusius o, el que és pitjor en ple 2026, a ser víctimes fàcils de les creixents estafes digitals i falsos gurus que prometen rendibilitats màgiques a través d’internet.
La manca de cultura financera és un impost invisible que paguem molt car degut al desconeixement i errors evitables.
En canvi, quan la ciutadania s’empodera i aprèn quatre conceptes bàsics, tot canvia. Ens permet gestionar de manera eficient el pressupost familiar, crear un fons d’emergència per als imprevistos i, en definitiva, triar què volem fer amb el que hem guanyat amb el nostre esforç en lloc de deixar que els altres ho decideixin per nosaltres. Sobretot a les Terres de Lleida, on el tancament d’oficines bancàries als pobles petits ens obliga, més que mai, a ser autònoms i digitalment segurs.
Aprendre l’idioma dels diners no hauria de ser un privilegi de pocs, sinó un dret accessible per a tothom. Perquè una societat econòmicament educada és una societat més lliure, menys vulnerable i molt més resilient davant les crisis.
Comencem a parlar de diners de manera clara i sense tabús; la salut de les nostres famílies i el futur dels nostres joves ens ho agrairan.