La Grupeta
CONSELLER DELEGAT DE LA LLOTJA
El deixar passar l’estiu i contemporitzar amb persones les activitats del dia a dia no sempre és garantia de pensar tots igual. És cert que molts cops això enriqueix, sobretot quan la pluralitat és positiva i aporta al grup, i moltes vegades també si és discrepant, sempre que la discrepància sigui sana, positiva i sumi. Això, però, no sempre és així i moltes vegades et trobes amb alguna persona amb qui comparteixes estones però no és un amic i, de vegades, ni tan sols un conegut. Això pot ser bo, perquè aporta a la persona i al creixement de l’individu, o no, si acaba sent un martiri o una obsessió i es converteix en un episodi tòxic a la vida.
La Grupeta, amb terminologia ciclista, ha de servir per sumar i per fer les trobades amables i desitjades, sempre amb l’esperit de la solidaritat, la companyonia i els “tots a una”, on si algú té un problema ajudem tots, si algú es retarda l’esperem, si algú té alguna necessitat l’ajudem. Per això sortim junts, i si algú punxa no mirem de lluny dient als que ajuden allò de “que lents que sou, jo ho faria millor”, o “jo agafo la directa perquè corro més i si algú no segueix és el seu problema”, o si té alguna limitació li diem allò de “ja t’apanyaràs, busca’t la vida”.
Al final, això és un exemple de vida i de com és cada persona i aquestes anècdotes o comportaments, descrits amb una certa exageració, no deixen de ser un reflex de la realitat. Deia Unamuno que els pecats capitals tenen una mancança: el ressentiment. L’enveja, la ira, la supèrbia, la cobdícia i la luxúria, si ho sumes al ressentiment, trenca tostemps els esquemes de l’esperit de La Grupeta, on no té sentit el dir “jo vull una bici millor que la teva”, “jo, si no fas el que jo vull, agafo un cabreig important”, “jo vull ser el líder i tots fareu el que jo vull sense que el grup ho reconegui o ho pacti”... Tornem a les autoritats i a les potestats dels romans, que d’això tots tenim molt a aprendre. Scheler parla de l’autointoxicació psíquica, que surt d’una passió fosca que ens oprimeix i de la conjunció d’un estat total d’impotència per executar-la. Sentir-se agraviat, que els nostres mèrits no són apreciats, que ningú ens recompensa amb afalagaments i que altres persones tenen aquest reconeixement amb molts menys mèrits que el ressentit. Aquesta protesta cega de la persona davant de les seves pròpies debilitats és el que no es pot permetre a La Grupeta, on l’objectiu comú ha de ser tot el contrari i jo crec que aquestes activitats, siguin les que siguin, han de donar l’oportunitat de gaudir, de fer grup, de créixer com a persona, de compartir temps, afició i aprenentatge, i de tenir ganes de tornar-hi al més aviat possible.
La teoria d’Hilaire Belloc sobre el servilisme amb dos tipus diferenciats de persones, no ha de tenir lloc a la nostra societat i cal lluitar contra tot allò que distorsiona l’essència positiva de l’ésser humà. No podem delegar les nostres facultats ni els nostres pensaments ni a persones ni, molt menys, a la tecnologia. Aquesta última tot sovint ja no és una prolongació del nostre cos, sinó un òrgan més que deixa la nostra sensibilitat i el nostre criteri personal amb un buit personal que no podem permetre. Cal saber desconnectar, perdre el temps amb la consciència que ho volem fer, dedicar-nos a mirar el mar o les muntanyes i estar amb nosaltres mateixos, gaudir d’aquells moments que ens ofereix la calma i aprofitar-los, i compartir estones amb aquells que sumen a la nostra vida, encara que siguin moments breus i sense sentiments ni compromisos.
Aquestes són les bondats de La Grupeta. Quedem per sortir a les 08.00 al Sant Salvador. Algú arriba abans per compartir un cafè amb llet abans de la sortida, alguns pregunten “què fem avui”, sempre mirant a la mateixa persona. Parlàvem d’autoritats. Sortim en grup, tots junts. Ningú es despenja davant ni es queda enrere. Som La Grupeta. Parem a fer un descans i compartim coses nostres o bé amb el grup o bé amb qui has començat conversa, fas plans pel proper dia. Arribes al final satisfet i dius “fins la propera, adeu”.
Molts podríem gaudir i gaudir d’aquesta forma de veure les coses, d’afrontar la vida i la relació amb els altres amb aquest esperit positiu, fer que mai ningú es senti sol ni apartat. L’esperit de La Grupeta faria una societat millor.