Tesla

L’evolució de la societat és tan imprevisible –i sovint tan injusta– que avui per a la majoria dels habitants del món Tesla és una marca de vehicles elèctrics, propietat d’un personatge que no destaca precisament per les seves qualitats ètiques. Val la pena, doncs, dedicar unes pinzellades a l’autèntic Tesla, de nom Nikola, nascut a la ciutat croata de Smiljan el 1856 i mort a Nova York el 1943. Va ser un home excepcional, dotat d’una imaginació desbordant, que va patentar amb un èxit relatiu molts dels invents que han moldejat el nostre temps: els raigs X, el corrent altern, la ràdio, el comandament a distància, internet... Un autèntic visionari tecnològic que veia més enllà del comú dels humans.

Afirmava que “la ciència no és sinó una perversió en si mateixa a menys que tingui com a objectiu la millora de la humanitat”. Estava segur que “al llarg de l’espai hi ha energia... és una qüestió de temps que els homes tinguin èxit en el seu aprofitament”.

El gran escriptor francès Jean Echenoz (Orange, 1947) a Llampec en fa una biografia novel·lada amb la seva prosa àgil, completant aquella sèrie de personatges singulars com l’atleta Zatopec (Córrer) o el músic Ravel (Al piano, Ravel).

-“Amb 28 anys i ja 2 m d’alçada decideix anar a Amèrica. Desembarca a Nova York proveït del seu passaport, del seu bombí, d’una maleteta, de 20 dòlars a la butxaca i d’una carta de recomanació per a Thomas Edison.” Edison era ja famós pels seus invents, entre molts d’altres, el corrent continu. El contracta com a ajudant amb un sou de botones. Allà comença una rivalitat que durarà tota la vida. Tesla rumia que la solució és el corrent altern i quan Edison li nega els 50.000 dòlars promesos, acudeix al magnat George Westinghouse, que li ofereix els mitjans. És un formidable èxit econòmic perquè el corrent altern arriba molt més lluny, gairebé a tot el país.

-“Edison contraataca. Primer van ser petits animals, que són electrocutats per a demostrar la perillositat del corrent altern. Edison prepara la prova capital: l’electrocució filmada i amb 1.500 espectadors de l’elefanta Topsy. Li endollen una descàrrega de 6.600 volts i mor a l’instant, entre grans aplaudiments.”

-“Però Edison i la General Electric no paren fins que un condemnat a mort, William Kemmler, accedeix. Es construeix la primera cadira elèctrica. S’utilitza, és clar, un generador Westinghouse de la competència. La primera descàrrega de 1.000 volts no és suficient. La segona, de 2.000 volts, resulta exitosa.”

Nikola Tesla continua inventant: la ràdio, l’aire líquid, els robots, el microscopi electrònic, l’accelerador de partícules, etc., etc. És la I Guerra Mundial. Els submarins alemanys enfonsen cada dia 35.000 tones de la flota aliada. Tesla es presenta a l’Estat Major de la Marina i els exposa la idea del radar. No li fan cas, i caldrà esperar a la II Guerra Mundial per a veure’l operatiu. El mateix passa amb els míssils: li donen llargues... Només ell hi veu lluny.

Dissortadament el gran inventor també s’equivocava. Estava convençut que “la distància, que és l’impediment principal del progrés de la humanitat, serà completament superada en paraula i en acció. La humanitat estarà unida, les guerres seran impossibles, i la pau regnarà en tot el planeta”. La imatge del món actual és un tristíssim desmentiment.

Tesla, una de les ments més brillants del segle XX, va morir pobre com una rata i abandonat per tothom en una habitació de l’hotel New Yorker de la ciutat dels gratacels. Així s’escriu la història...