Una xerrada singular

En el programa de la 31a Fira Medieval de Guimerà, que s’ha desenvolupat els dies 8 i 9 d’agost, consta que el dissabte 8 d’agost, a les 20.30 hores, ha tingut lloc una xerrada: Vestuari civil i panòplia militar d’un cavaller, per l’Associació cultural Templers de Puig-reig, a la Capella, a la capella del poble, que per aquell que no ho sàpiga, és al carrer del mateix nom, al capdamunt del carrer que puja costerut, des de la carretera, davant del pont.

L’edifici és petit i recollit. De pedra, amb una sola nau que té dues capelles laterals a cada banda, i l’altar major central. Els bancs ocupen tot l’espai central.

Vist el programa, el tema em sembla interessant i pocs minuts abans de l’hora em presento a la capella, no fos que, amb tanta gent que camina amunt i avall pels carrers del poble resseguint les parades de la Fira, i mirant a tort i a dret els cases, carrers, finestres, estables i cellers, no pugui tenir un bon lloc per a seure i seguir la xerrada. Dintre de la capella hi ha unes vuit o deu persones que miren, enraonen, i, alguns, fan fotografies amb el mòbil.

Complida l’hora, un senyor puja fins al presbiteri i, alçant la veu, pregunta qui dels presents ha vingut per seguir la xerrada anunciada al programa, i, gran sorpresa, només soc jo qui aixeca la mà i respon afirmativament.

El senyor que ha fet la pregunta sembla que no li acaba d’encaixar la resposta, i la repeteix, però la gent que hi havia a la capella està marxant, i, en pocs segons, ens quedem sols, i ens mirem amb certa cara d’estranyesa, però immediatament es refà. Diria que ens refem tots dos, i diu és igual, faré la xerrada com tenia previst. Es presenta com a Xavier, de l’associació cultural de Puig-reig i, malgrat no disposar de micròfon, comença la seva exposició, que segueixo atentament assegut en un dels primers bancs.

Però ningú ha tallat l’accés a la capella, i mentre en Xavier parla un seguit de gent entra i surt parlant amb veu alta, que resulta amplificada per l’efecte de la buidor de l’espai tancat, fins que arriba un moment en què les veus de la gent del fons de la capella s’imposen per damunt de la del Xavier, i la situació esdevé impossible, per la qual cosa atura la xerrada i es dirigeix a la gent que enraona advertint-los que estem fent una conferència i demanant-los que callin. Sembla que l’advertiment ha fet efecte, i, una mica avergonyits, surten, i per uns instants aconseguim l’assossec que, en cap moment, havíem tingut.

Quan la xerrada ja anava cap al final, parlant sobre la panòplia militar, s’incorporen com a oients quatre persones, que s’asseuen silenciosos als bancs. Poc després, quan en Xavier obre el torn de preguntes, tenim un petit col·loqui, i per acabar li dono la mà i el felicito per la conferència i per les circumstàncies en què l’ha desenvolupat.

Torno a casa, una mica amb la sorpresa, mentre em pregunto com és possible que, entre els milers de persones que transiten pels carrers, només una s’hagi interessat per sentir una conferència.

Sembla que la gent busca la informació visual, i seguir passivament l’espectacle, en aquest cas, les recreacions de les formes de vida i de les activitats de temps passats, però que fa una mica de mandra escoltar, pensar, i anar un pas més enllà del moment, i de la sensació immediata. Penso que, en general, hem agafat la tendència de quedar-nos en la superfície de les coses, sense aprofundir-hi, seguint acríticament, sense pensar, el moviment de la massa, com ho fa la gent que veig caminar pel carrer, sense una destinació definida, quan surto de la capella.

Suposo que l’organització de la Fira farà una valoració dels actes inclosos al programa, i que, més enllà del nombre global de les persones que han anat a la Fira, també es farà alguna pregunta relacionada amb les aportacions culturals i socials de la mateixa.