Tres variables per al talent
A la nostra columna del 5 de juliol passat, titulada La dificultat és un avantatge, vam tractar la gestió de l’escassetat de recursos amb l’objectiu de contribuir a la innovació i a l’aplicació del talent, i que gràcies a les dificultats que trobem pot millorar la nostra inventiva i la nostra capacitat d’arribar a solucions.
Tanmateix, la història ens ofereix exemples diferents, de com l’abundància de recursos, administrada amb una fórmula precisa, també pot fomentar la creativitat, la innovació i el talent: a la biblioteca d’Alexandria, la Florència dels Mèdici, Bell Labs o a Silicon Valley es van donar certes circumstàncies que van fomentar un avenç enorme de talent i de creativitat. Van ser circumstàncies comunes que podem aplicar al nostre context empresarial o d’equip com una fórmula amb tres variables.
La primera variable de la fórmula és afavorir que el talent es barregi entre equips o àrees diferents, que els membres de departaments i equips diferents comparteixin espai físic, que dinin junts, que facin alguna activitat en comú, que no tinguin més remei que parlar amb especialistes d’altres àmbits. Sol passar que ens sentim més a gust amb “els nostres”, però quan tenim l’oportunitat de parlar i relacionar-nos amb persones que tenen un altre “llenguatge”, una altra “visió”, les converses i pensaments que es generen poden ser molt productius, amb combinacions d’idees a les quals no se sol arribar en solitari.
La segona variable és proporcionar temps, recursos o llibertat perquè es pugui explorar sense justificar cada pas amb un resultat immediat. La innovació requereix un entorn en el qual no es penalitzi l’error, és a dir, en el qual les persones i els equips es puguin equivocar, i si això passa, que revisin en què s’han equivocat. Recordem que les millors idees moltes vegades no naixen perfeccionades, i s’hi arriba després d’errors, revisions i millores.
La tercera variable és la llibertat. Absència d’un control excessiu, absència d’una jerarquia rígida, possibilitat d’explorar idees, que existeixi mobilitat entre projectes, que hi hagi tolerància respecte a desviar-se del pla traçat. Així el talent podrà enriquir-se, podrà aportar claus noves.
Per tant, el secret de la fórmula per fomentar el talent, abans que atreure i seleccionar persones genials, es troba en el fet de dissenyar les condicions de la nostra empresa perquè el talent que existeix entri en contacte entre si, perquè respiri, perquè pugui moure’s sense haver de demanar permís. No podem esperar que un equip sigui més innovador o més eficient sense millorar l’entorn. Està mal vist sortir del despatx o del cubicle? Hi ha massa reunions? Es penalitza qualsevol desviació? Al contrari, l’equip té un espai físic que facilita que es comparteixin idees i opinions, fins i tot amb altres àrees? Hi ha poques reunions? Són productives? Existeix marge real per dedicar temps a una cosa que no figuri en la descripció del lloc?
Potser no s’ha de buscar fora el talent que podem desenvolupar internament si redissenyem com el personal propi es relaciona i treballa. Dit d’una altra manera, l’avenç significatiu, el que ens col·loca en un nivell superior, sol ser el resultat de la fricció productiva entre ments i experiències diverses en llibertat.