Unitat contra els aldarulls
Historiador
Rebuig complet a les deplorables baralles a Lleida. Aquestes lluites absurdes entre grups juvenils interrompen el que és, al meu parer, un context general de ciutat segura i articulada.
La prioritat de les nostres autoritats ha estat la restauració de l’ordre públic. La democràcia es viu en seguretat. No s’exerceixen en plenitud les llibertats i els drets civils si existeix pertorbació injustificada als carrers i espais públics.
Als incidents hi participen joves de diversos orígens, estrangers i no. Alguns grups (o grupúsculs?) filtren informacions adulterades per excitar odis i passions. Així pretenen obtenir rendiment polític. És una tàctica política mancada de seny i ètica.
És aquest un conflicte social, basat en la complexitat i diversitat de les societats modernes i riques. No és pas qüestió privativa de Lleida. És indigne ambicionar profit polític d’un desafiament col·lectiu que afecta, a més, la seguretat de tots.
Com se suposa, els agents policials detenen molts dels implicats. Només sota custòdia policial alguns s’adonaran de l’immens error comès i del patiment que aportaran a les seves famílies. Trasllats al jutjat, mesures de seguiment, pagament dels danys, multes... Un calvari, que molts ignoren, que deixarà marca al jove i la seva família.
Els involucrats en aquests combats grupals es comporten sota una gran desorientació. La joventut no guarda cap relació amb esbatussar-se i fer-se mal. És al contrari: joventut hauria de ser il·lusió i solidaritat.
Com a societat, hauríem d’exhibir una sòlida veu unida per erradicar aquests episodis. Ni hem de tenir por, perquè som més forts, ni hem de tenir ràbia, perquè amb bon criteri podem vèncer progressivament les dificultats d’integració juvenil que es presenten.
Per tant, primer de tot, és de rigor combatre els fets amb una acció policial eficaç. Crec que davant el repte s’ha demostrat que la ciutat pot i sap defensar-se de conductes il·legals.
Posteriorment, en una segona fase, recolzar mesures socials raonables que contribueixin a reinserir, reeducar i reconduir joves ara perduts en l’error. Probablement són també les persones joves més desorientades i desestructurades.
Volem acabar amb el crim. De totes, totes.
A més voldríem acompanyar el major nombre de joves a sortir d’una violència inútil i sense sentit. Si es deixen ajudar, tots ells estan cridats a abandonar un camí absurd i perdedor. Impulsar una bona direcció en les seves vides i practicar una ciutadania en convivència.