La islamització de Lleida
Professor associat de sociologia de la Universitat de Lleida
Històricament, quan es parla de la islamització de Lleida (la Madīna Lārida andalusina), es fa referència a un procés en el qual la societat i la comunitat lleidatana van adoptar la religió, la cultura, els costums i la llei de l’islam (xaria) amb l’arribada dels musulmans del nord d’Àfrica (precisament del Marroc) a gran part de la península Ibèrica durant l’època d’al-Àndalus, que va durar més de quatre segles (435 anys, des de l’any 714 fins al 24 d’octubre de 1149).
El més important d’aquella època era el reflex de la riquesa cultural d’una societat que es caracteritzava pel respecte i una convivència excepcional entre comunitats de diferents confessions: musulmans, jueus, cristians, etc. Aquesta situació va continuar així fins que Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell van conquerir la Medina Lārida l’any 1149. A partir d’aquell moment va començar una nova etapa amb la reorganització cristiana de la societat, tenint en compte que una part important de la comunitat musulmana va romandre com a comunitat mudèjar durant molt de temps.
En l’actualitat, aquesta situació de convivència i de respecte que persistia en el passat ha començat a canviar i a prendre un gir totalment diferent amb l’arribada i la instal·lació de persones immigrades de diferents països (especialment del Magreb, d’Àfrica subsahariana o d’altres països musulmans d’Àsia) i per l’adopció d’una nova filosofia i noves ideologies per part d’alguns representants de partits polítics.
Aquests representants han començat a donar a “la islamització de Lleida” un altre significat i una altra tendència, perquè tenen la intenció d’explotar i d’utilitzar l’islam per difondre l’odi, el racisme, la xenofòbia i, sobretot, la por i el terror entre tota la ciutadania.
Està clar que el seu objectiu principal és sembrar la discòrdia i escalfar l’ambient de cara a les properes eleccions per aconseguir els seus interessos propis, manifestats a l’hora de posar la seva gent tant als governs locals dels ajuntaments com en altres institucions, com és el cas del Parlament de Catalunya. La seva estratègia d’organitzar manifestacions o concentracions a les places de la ciutat ha quedat al descobert i té poc valor i impacte perquè és una estratègia basada en el pànic i l’alarma social.
Davant d’aquesta situació, ha esdevingut habitual observar grups de gent atacant els musulmans amb odi i ignorància, perquè sembla que tenen l’odi instal·lat a les venes. Amb aquesta actuació només busquen la divisió i la crispació dins de la societat lleidatana. A més, amb l’ús de l’agressivitat gratuïta i la manca d’educació en diferents ocasions (demostrant un nivell molt baix), palesen que no tenen arguments i només volen deshumanitzar tot el col·lectiu musulmà de Lleida utilitzant tot tipus de prejudicis, estereotips, mentides i falsificacions de la realitat; especialment quan es tracta, per exemple, d’ajudes socials o d’altres serveis, per dir que creen problemes i col·lapsen els serveis sanitaris, etc.
Al contrari, aquestes persones musulmanes estan participant en el creixement econòmic de la societat i estan enriquint tota la població lleidatana. És lògic que tots els serveis socials o sanitaris, si no es gestionen adequadament, generin problemes.
A més a més, hi ha alguns que diuen que hi ha més de 500.000 persones immigrants a tot l’Estat que estan cobrant l’Ingrés Mínim Vital. Pobres de ment i pobres de coneixement! Tot això només té una explicació: volen escriure una altra història amb dites, accions i gestos desagradables. Malauradament, estem davant de l’inici d’una onada de racisme, de discriminació i de xenofòbia més brutal que la que s’ha viscut mai a la ciutat de Lleida. Sembla que el racisme s’ha filtrat definitivament en la concepció d’alguns partits polítics a la societat lleidatana. Practicar la política és un dret legítim per a tothom, però dins de límits raonables.
En aquest sentit, val la pena saber que Lleida disposa d’una barreja de cultures, d’una riquesa i d’un potencial descomunal. Per això cal abraçar aquesta riquesa d’una ciutat mestissa i deixar de barallar-se amb la impuresa, perquè aquesta ciutat gaudeix d’una barreja de migracions globals: musulmans, cristians, jueus, ortodoxos, etc.
Tota aquesta enorme riquesa i potència està sostinguda en el mestissatge, en la trobada de cultures, en la diversitat, en la convivència i en la tolerància; per tant, cal deixar de defensar aquesta nostàlgia ficcional d’una societat lleidatana pura que mai ha existit, no existeix i no existirà.
Finalment, cal qüestionar la motivació d’aquesta gent i el penós recorregut que hi haurà en el futur si no hi ha canvis en la seva manera de pensar. Totes les comunitats tenen drets i deures de la mateixa manera que els tenen els autòctons. Per això, el més important és deixar d’utilitzar campanyes d’odi cap als musulmans i d’instrumentalitzar alguns fets en contra d’ells.
L’odi no té cabuda a la societat lleidatana. El que seria ideal és pensar en la millora de la vida de les persones i ajudar els més vulnerables. No té sentit crear crispació, divisió i confrontació entre les comunitats que formen part de la societat lleidatana.