SEGRE

SECCIÓ LOCAL DE LLEIDA

La celebració que els delata

Esquerra Republicana de Catalunya

Creat:

Actualitzat:

Hi ha una dita tan simple com efectiva: si té bec d’ànec, té plomes d’ànec, neda com un ànec i anequeja com un ànec, probablement és un ànec. En política són els fets, els discursos i les complicitats els que defineixen un projecte. Aquesta setmana Aliança Catalana n’ha ofert un exemple revelador. Després que Alternativa per Alemanya (AfD) obtingués gairebé un 44% dels vots a Saxònia-Anhalt, la formació va felicitar públicament els seus “magnífics resultats” i va publicar un “Ja hem passat”, apropiant-se i burlant-se del “No passaran” de la memòria antifeixista. Després ho va esborrar, però una piulada esborrada no deixa de revelar res. AfD és una formació d’extrema dreta, amb sectors qualificats d’extremistes per les institucions alemanyes i dirigents protagonistes de discursos xenòfobs. Per això, la felicitació no és una simple relliscada, sinó una presa de posició. Les coincidències són evidents. Quan la immigració es converteix en l’explicació recurrent dels problemes; quan es vinculen origen, delinqüència i inseguretat; quan es construeix un nosaltres amenaçat per un ells; o quan la identitat nacional es converteix en una frontera que determina qui pertany i qui no, parlem d’una manera concreta d’entendre la política, la societat i la nació. Ara bé, això no significa que puguem despatxar amb una etiqueta les persones que han confiat en Aliança Catalana. Hi ha ciutadans que els han votat perquè estan preocupats per la seguretat, perquè consideren que la immigració no s’ha gestionat prou bé, perquè perceben problemes de convivència o perquè estan cansats d’unes administracions que arriben tard. Aquestes preocupacions existeixen i la política democràtica té l’obligació de donar-hi resposta. Precisament per això, des de l’esquerra no podem regalar a l’extrema dreta els debats sobre seguretat, immigració, convivència o identitat. Defensem carrers segurs, normes que es compleixin, drets i deures, polítiques migratòries ben gestionades i una Catalunya orgullosa de la seva llengua, cultura i identitat. Però per defensar-ho no necessitem assenyalar ningú pel seu origen, convertir col·lectius sencers en sospitosos ni fabricar un enemic interior. La nostra idea de Catalunya és una altra. Una nació no és més forta perquè exclogui més, sinó perquè és capaç de construir més comunitat al voltant d’un projecte compartit. Una Catalunya cohesionada necessita una llengua comuna, drets i deures, oportunitats i la voluntat de formar part d’un mateix futur. Això és compatible amb parlar clar, exigir responsabilitats i actuar amb fermesa. El que passa a Europa ens ha d’interpel·lar. L’extrema dreta creix també quan troba malestars reals que les institucions no han sabut resoldre i ofereix una explicació senzilla: els teus problemes són culpa d’algú altre. La nostra responsabilitat és reconèixer els problemes, governar-los i oferir solucions sense buscar culpables col·lectius. Aliança Catalana podia haver observat els resultats en silenci o marcat distàncies. Va decidir felicitar-la i celebrar-ho amb un “Ja hem passat”. Després ho va esborrar, però hi ha coses que, una vegada dites, són difícils d’esborrar. No cal discutir eternament sobre les etiquetes. Mirem què defensen i, sobretot, a qui celebren quan guanya. Perquè si té bec d’ànec, té plomes d’ànec, neda com un ànec i anequeja com un ànec, arriba un moment que convé dir-li pel seu nom.

tracking