SEGRE

XAVIER-S. RIBELLES I PUIG

La seguretat, una descentralització reversible?

Professor de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Creat:

Actualitzat:

El desplegament dels Mossos d’Esquadra i de les policies locals fa pensar que l’atribució de les competències en seguretat pública a Catalunya és definitiva. Res no és immutable. Una majoria al Congrés i al Senat podria impulsar una recentralització sense reformar la Constitució (CE) ni l’Estatut d’Autonomia (EA). Els articles 149.1.21 i 149.1.29 de la CE reserven en exclusiva a l’Estat la competència en seguretat pública, que inclou la seguretat ciutadana i l’ordre públic, el trànsit i la circulació de vehicles de motor. La Llei orgànica 2/1986, de les forces i cossos de seguretat, per mandat constitucional, regula l’arquitectura policial i remet als estatuts d’autonomia i a la Llei reguladora de les bases del règim local la facultat de mantenir la seguretat pública a les comunitats autònomes i als ens locals respectivament. Així, es transfereix la capacitat executiva (el manteniment) d’aquestes matèries, però en cap cas la capacitat legislativa que està reservada a l’Estat. Per tant, una reforma normativa pot canviar radicalment l’organització del sistema de seguretat pública i redefinir les atribucions autonòmiques i locals. Pel que fa al trànsit, Catalunya en va assumir l’execució amb la Llei orgànica 6/1997. El Consell d’Estat (Dictamen 1083/2012) sosté que les facultats delegades es poden modificar o revocar amb una nova llei orgànica. Per altra banda, l’article 164 de l’EA reconeix que Catalunya pot crear, organitzar i comandar un cos de policia propi amb funcions de seguretat ciutadana, ordre públic, policia administrativa, policia judicial i investigació criminal, incloent-hi el crim organitzat i el terrorisme, i exercir el control i la vigilància del trànsit. El mateix article estableix que totes aquestes funcions s’han d’executar d’acord amb el que disposa la legislació estatal: una condició sine qua non. Una llei que ha passat desapercebuda, però que té una importància cabdal, és la Llei 36/2015, de seguretat nacional, que permet que el president del Govern espanyol pugui declarar una situació d’interès per a la seguretat nacional –motiu inconcret i ambigu–, i comandar i coordinar tots els cossos policials i els serveis de seguretat privada. Tot i que la Sentència 184/2016 del Tribunal Constitucional avala que no és una via per assumir permanentment el comandament, no en determina cap temporalitat ni defineix què s’entén per situació d’interès per a la seguretat nacional. La conclusió és incòmoda: una majoria parlamentària estatal pot alterar substancialment l’equilibri sense reformar la CE ni l’EA. El control del Congrés i del Senat permet reordenar l’atribució de les competències. Cal recordar que entre l’octubre del 2017 i el juny del 2018, amb l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la CE, planava la idea que l’Estat recuperés les competències d’investigació criminal, ordre públic, control del trànsit i dels serveis d’informació. Tot depèn de qui ostenti la majoria al Congrés i al Senat. I les majories s’obtenen amb els vots.

tracking