SEGRE

Creat:

Actualitzat:

No són els cognoms d’una parella de pelotaris bascos, però de tocar les pilotes, en saben. Un és ministre de cultura del regne d’Espanya, l’altre el director general de cultura del govern d’Aragó. Tots dos són postcomunistes especialistes en giragonses polítiques, però mentre un és candidat del Frente Amplio, l’altre va virar del partit comunista al PP. Urtasun és el ministre guapo i modern que s’abilla amb corbates Slim, mentre Olloqui opta per una estètica engominada a cavall entre el milhomes de discoteca i l’stile mafioso, amb ulleres de pasta gruixudes de vidres enfosquits i el coll del polo alçat, en mode fatxenda o tamarro, que diuen els italians. No està bé jutjar les persones per l’aparença, però en el seu cas és lícit perquè quan Urtasun parla, surt el fill de l’alt directiu de Banesto i el net del falangista navarrès que porta dins, mentre que quan Olloqui garla, confirma allò que veus quan el mires.

El cas de les pintures de Sixena també els ha unit i els mostra com dues cares de la mateixa moneda. Urtasun, amb calculada finezza i refinament sibil·lí, es posa del costat del Museu Nacional d’Art de Catalunya lloant la seva tasca tècnica i manifestant el desacord amb les sentències, mentre critica els aragonesos per les formes. Però al mateix temps, impedeix que l’Instituto del Patrimonio Cultural de España faci un informe que ajudi a impedir el trasllat dels murals. A l’altre costat, Olloqui, amb manca total d’autocontrol, crida i gesticula de forma barroera mentre acusa els catalans d’espoliadors i demana que les pintures de Sixena tornin al monestir. Un gestiona silencis i l’altre domina el soroll, però malgrat les aparents diferències, l’objectiu de tots dos és el mateix: aconseguir que les pintures marxin cap a l’Aragó.

Tampoc existeixen diferències entre ells en matèria d’Espanya, malgrat que un es declari no nacionalista i ciutadà del món mentre és ministre espanyol, i l’altre digui que Sixena ha estat una peça clau en la construcció de la idea d’Espanya. Al capdavall, Urtasun i Olloqui són dues maneres de fer la mateixa política: l’un amb guants de seda i l’altre amb les mans brutes, però tots dos empenyent en la mateixa direcció. I és que, quan es tracta de Sixena, l’espanyolisme no entén de diferències ideològiques, sinó d’objectius compartits.

tracking