SEGRE

Creat:

Actualitzat:

La millor galeria d’art de tota la història barcelonina va ser la de Josep Dalmau. Per les seves sales va passar el bo i millor de l’avantguarda internacional, inclosos Duchamp i Picabia i, tot i així, no va aconseguir que els col·leccionistes catalans compressin aquelles propostes avançades al seu temps. El Nu baixant l’escala de Duchamp, per posar un exemple d’obra exposada i no venuda.

Quan el vell Dalmau va tancar la seva galeria del passeig de Gràcia, Antoni López Llausàs va cridar-lo per muntar exposicions als baixos de la seva llibreria Catalonia, a la ronda Universitat. Aquest establiment va ser capdavanter en tots els sentits. Els visitants podien tocar els llibres, tenia grans aparadors i Llausàs editava revistes d’alta qualitat i promovia actes culturals. Dalmau s’hi afegí estela i organitzà exposicions memorables de Salvador Dalí i la dels Logicofobistes. Llausàs s’exilià després de la guerra i ara a la Catalonia hi ha un comerç de menjar ràpid.

Veient la nova llibreria ONA penso en aquella llavors veïna Catalonia. Neix amb aquestes expectatives i a la venda de llibres afegeix art i actes culturals. Tatxo Benet pot ser un nou López Llausàs. Aquesta ONA és un espai polivalent. Disposa d’una sala d’actes, obres artístiques escampades entre llibres i un espai per mostrar llibres d’artista. L’obra que ha resultat més reeixida en aquesta simbiosi ha estat Picasso’s Guernica in the Style of Jackson Pollock, del col·lectiu anglès Art&Language. És el gran dibuix en blanc i negre que apareix de fons a totes les fotografies que acompanyen les cròniques de les presentacions de llibres que fins al present ha fet la llibreria. Aquesta peça té un gran impacte visual. Una apropiació del dripping de Pollock escampat damunt d’escrits teòrics dels artistes. Una peça que ha resultat emblemàtica i fotogènica per les seves grans dimensions.

D’obres significatives n’hi ha diverses, i no sempre pel seu format considerable. A l’escala que dona accés a aquest auditori hi ha un díptic amb textos i dibuixos de Bob Dylan, que recrea el 2018 dues cançons dels anys seixanta A Hard Rain’s A-Gonna Fall i Chimes of Freedom. També una gran litografia de Damien Hirst, que prologa l’espai dels llibres infantils. Totes aquestes peces d’art imprimeixen caràcter a la llibreria, com una carta de presentació. A més de les esmentades, les d’Alicia Martín, Loris Gréaud, Maria Friberg, Rogelio López Cuenca i Guillermo Basagoiti.

Els dos espais dedicats als llibres d’artista permeten canvis constants i en molts casos s’han de tocar amb guants. Hi ha exposats exemples d’Enciclopèdia catalana, amb obres dedicades a Miró i molt especialment a Plensa, i el darrer volum dedicat al gravat català, però també petites edicions més artesanals de caràcter més manufacturades. La tradició dels llibres d’artista és un gènere en què hi ha mestres i exemplars que ja són història, i una multiplicitat d’edicions en què cal saber distingir la qualitat i la data. L’entusiasme amb què es va obrir aquesta llibreria a Barcelona resulta encomanadís. A Lleida acaba d’obrir una de nova, que compta amb un espai expositiu, i se n’anuncien de noves. Les llibreries a Lleida han apostat sempre per l’emergència artística. Pensem, si més no, en l’Ereta Taller. La combinació entre literatura i arts visuals ha estat sempre enriquidora. Si el públic entra més a les llibreries que a les sales d’exposicions, doncs duem l’art a les llibreries.

tracking