Els alegres companys

No es tracta de fer un saberut tractat sobre animació, ni de comparar amb Pixar o Ghibli, que juguen en una altra lliga i proporcionen lectures a les seues pel·lícules que serveixen tant al públic infantil com a l’adult.Mascotes 2 no és una pel·lícula feta per perdurar, sinó per entretenir i això ho aconsegueix gràcies una constant visió optimista per part de bestioles que no amaguen els seus traumes, bogeries, sentiments, el sentit de la camaraderia i una valentia gairebé suïcida.

Aquest és un treball carregat de colors, és jovial, té un desenvolupament tècnic gens menyspreable i encertadament deixa els humans en un segon pla per centrar-se en les històries que protagonitzen Max i el seu company de casa Duke. El primer, preocupat del nen que han portat al món els seus amos, posarà a prova les seues pors en un viatge a una granja familiar.

I sobre aquest protagonisme que adquireixen gossos, gats i altra fauna domèstica, s’encerta a l’oferir a la refinada gosseta Gidget grans moments, aportant nervi a l’acció, com també fa Daisy i aquest divertit conill amb ànima de superheroi entossudits a fer males passades a un malvat maltractador d’animals i als seus ferotges llops. I clar, no ens oblidem d’aquesta rodanxona gata Chloe, que posa aquest contrapunt de relaxat sarcasme a tantes bones intencions que s’entremesclen en històries que van per separat per acabar convergint. Mascotes 2 compleix la seua comesa, així que no ens posarem acadèmics perquè les coses són més senzilles i al cap i a la fi encara que la gaudim els adults de regal, la pel·lícula essencialment no la van fer per a nosaltres, i les criatures, creguin-me, la disfruten molt.