De mare només n’hi ha una que una

Quan es tracta d’una casa encantada predominen els ensurts. Quan monstres amb essència de clàssics o morts amb una fam voraç inunden la pantalla, reconeixem aquest terror. Fins i tot hi estem familiaritzats, però des del moment en què aquesta paüra atroç, malsana i perniciosa succeeix des de l’àmbit domèstic, de portes endins mentre la vida quotidiana transcorre amb normalitat, l’horror ja no és simplement por.

Es converteix en una cosa esgarrifosa, estremidora, perquè és una mena d’urpada a una realitat amagada en ments malaltes i malicioses o en obsessions que porten a un estat d’insània, de trastorn que traspassa els marges d’aquesta idea que es té de la por en el seu estat més simple. Els germans australians Danny i Michael Philippou ja van transcendir en aquest gènere amb Háblame (2022), una història tremenda d’adolescents que van aconseguir que l’espectador ho passés realment malament perquè anava dos passos més enllà de l’arquetip de típica i tòpica pel·lícula de terror, per convertir-se en una cosa angoixant i poc convencional.

Ara ens presenten Devuélvemela i demostren que no necessiten gaires eines per contar-nos una trama atroç partint d’un acte de bona fe, d’una cosa que mereixeria un elogi com és el fet que dos germans sense pares puguin tenir una mare d’acollida que els cuidi fins que el gran arribi a la majoria d’edat i pugui obtenir la tutela de la germana, que té greus problemes visuals. Aquesta mare en qui han confiat els serveis socials és dolça, despreocupada i aparentment alegre, amb les seues rareses i i la seua singular extravagància, encara que no acabi de superar la mort accidental d’una filla adolescent.

És aquí on els Philippou comencen a teixir la teranyina que barrejarà la normalitat amb el malson, i més encara quan apareix un estrany nen que vaga per la casa amb mirada absent i molt procliu a autolesionar-se –la pel·lícula conté un parell d’escenes terribles, veritablement esgarrifoses i difícils de suportar protagonitzades per ell– i, per acabar-ho d’adobar, aquesta dona, aquesta cuidadora d’éssers desvalguts, guarda un terrible secret vinculat a una naturalesa de mare obcecada que la condueix a mostrar el seu perfil més fosc, un personatge que modela a la perfecció l’actriu Sally Hawkins amb expressions i fets que gelen la sang.

Terrible i inquietant

Devuélvemela és terrible perquè inquieta i molt. Perquè no es recolza en el terreny fantàstic. Perquè pertorba per la seua atmosfera carregada de malícia, de la misteriosa i terrible capacitat humana per, conscientment o inconscientment, convertir-se en monstres de carn i ossos.