Un psicòpata entre taurons
Últimament Austràlia exporta bons exemples de cine que fa les delícies del fidel seguidor d’històries truculentes i punyents. Un bon exemple és, sens dubte, una de les pel·lícules de l’any, Devuélvemela, dels germans Danny i Michael Philippou, tremenda es miri per on es miri.
I just ara que se celebren els 50 anys de tot un clàssic que va iniciar un pànic terrible cap als esquals, Tauró, de Steven Spielberg, amb aquesta amenaçadora música que ja mai ens va abandonar composta per John Williams, s’estrena Dangerous Animals, de l’australià Sean Byrne.
I aprofitant que és estiu, temps d’aigua salada i sol, a més del pànic que causen aquestes criatures de dents afilades com són els taurons –flac favor els va fer Spielberg–, ja que li dona un pas de rosca al que és ja gairebé un gènere en si mateix, ja que cinematogràficament els hem vist de mil maneres possibles, dinant, menjant o sopant banyistes, aventurers i tot el que xipollegi a l’aigua. És el que es defineix com Sharksploitation, però Byrne inclou al menú un assassí en sèrie apassionat per aquestes criatures, que no dubtarà a oferir-los racions humanes dins d’uns xous particulars que munta amb les seues víctimes aquest desequilibrat mental.
En realitat, aquest pertorbat personatge és el veritablement dolent de la pel·lícula, que d’una manera o una altra porta al seu vaixell persones perquè, amb idees atroces, segueixi el seu particular idil·li amb aquests depredadors marins. El que succeeix és que tan detestable element s’equivoca bastant segrestant una surfista amb molt caràcter que li posarà les coses molt difícils.
Intel·ligentment, perquè tot no sigui un tiberi marí, el director ens intercala moments en què coneixem els personatges sense arribar a agafar-los més afecte del convenient perquè estem al que estem, davant d’un tipus molt perillós i un duel sagnant amb una espècie d’heroïna que no s’esporugueix.
La pel·lícula té ritme, és entretinguda i es converteix en un divertiment estival salvatge, amb la gràcia d’aquelles propostes de sèrie B fetes per passar una bona, o més ben dit, una mala estona, que és el que es pretén, amb el seu original toc diferencial a l’incloure un psicòpata entre taurons, tan negativament populars malgrat que les mossegades són més causa de la imbecil·litat de la gent que s’arrisca que de l’instint criminal que se’ls atribueix.
Dangerous Animals
Com aquell rètol per als banyistes davant una platja de Cape Cod a Massachusetts que deia “aquesta platja és zona de taurons. Aquesta és casa seua, així que recorda que l’intrús ets tu”.
