Un acte de consciència
Aquesta bé podria ser una pel·lícula en la qual aflorés la crueltat i es posés de manifest la impietat d’uns fets que van marcar d’una manera tan sinistra com de manipulació a la societat irlandesa durant moltes dècades.
Però no és així malgrat la forta càrrega dramàtica, perquè aquesta pel·lícula té com a intenció i destinació, d’una banda, la mirada cap a la infausta memòria dels Asils de les Magdalenes, també anomenats Bugaderies de les Magdalenes, institucions religioses que acollien dones “extraviades” però que van fer de les seues estrictes regles veritables cases de tortura física i psicològica des del segle XVIII fins a finals del segle XX i, de l’altra, la part en la qual més es consolida aquesta història, molt descriptiva en el personatge principal i en la presa de consciència que trenca amb el silenci còmplice de l’entorn.
Small Things Like These (Coses petites com aquestes) potser manca del vigor que va imposar una altra pel·lícula sobre el tema firmada el 2002 per l’actor i director Peter Mullan, Las hermanas de la Magdalena, una visió descarnada des de dins de les atrocitats que van cometre aquestes servidores de l’Església als seus convents, un títol més enèrgic ja que se centrava en quatre joves que van patir tota mena d’abusos.
Small Things Like These, adaptació d’una novel·la curta escrita per Claire Keegan portada a la pantalla per Tim Mielants –director de la tercera temporada de la popular sèrie Peaky Blinders–, és molt més continguda. Traça una història personal davant d’una disjuntiva que l’enfronta interiorment en el fet de mirar cap a un altre costat com fan d’altres per temor de represàlies o, per cert punt d’inhumanitat que va forjant el costum. Aquesta és la història d’un home senzill emmarcada a les vigílies del Nadal del 1985. Un carboner treballador silenciós que reparteix carbó per mantenir la dona i les seues cinc filles.
Bill Furlong viu en una petita localitat en la qual el silenci sobre un lloc que funciona amb mà de ferro és un tot. Però amb el qual Bill ha passat en l’estretor de la seua vida, i davant de la possibilitat de prendre una decisió sobre la injustícia, sobre l’ajuda que no es pot negar a un ésser humà, hi ha el fet d’arriscar-ho tot per dignitat.
La mirada malenconiosa i un to assossegat i contingut que l’actor irlandès Cillian Murphy manté tothora atorga a la pel·lícula un punt de veracitat i un ritme lànguid és el que dona significació a l’home gairebé imperceptible que es pot rebel·lar davant del nivell de misèria moral que tan freqüent i tristament ens envolta.
