La nit per a les de la nit
Presentada a l’últim Festival de Sitges, Gaua se centra en la jove Kattain, una dona que pateix en un entorn hostil, en un desig de fugir endinsant-se allà on la nit és per a les de la nit, i en històries creuades sobre llegendes ancestrals a l’Euskadi del segle XVII arrelades en l’esperit tradicional euskaldun, enganxat a la terra, a les muntanyes, en supersticions, en els símbols i en aquestes bruixes a les quals no s’ha de creure però sí témer. Aquesta és una pel·lícula que guarda una fotografia impecable de Gorka Gómez Andreu, de boscos bromosos sempre amenaçadors perquè és allà on viuen els monstres, els éssers mitològics, llocs travessats amb temor amb tènues il·luminacions de llums d’oli dins d’una ambientació meticulosa i realista sobre un temps fosc.
Potser en algun tram de Gaua es percep lentitud, una cosa que es repara en la segona meitat del film a través d’un aquelarre salvatge, d’explosió dels sentits, de força col·lectiva i en la imatge d’aquest boc i reunions de bruixes mostrada en pintures negres i gravats amb la mestria inquietant de Goya.
Era temps d’una societat patriarcal que el director Paul Urkijo Alijo utilitza per mostrar un marit maltractador, en una violència callada i amagada en solitaris masos, una època ombrívola mostrada aquí per una Església amenaçadora en la figura d’un rector obsessiu i d’instints terribles recolzat pel poder de la Inquisició, que es mostra cruel davant del mínim indici d’heretgia.
Paul Urkijo Alijo s’ha convertit en un cineasta que ja a les seues anteriors pel·lícules Errementari (El herrero y el diablo) del 2017 i a Irati del 2022 mostrava la seua inclinació cap a un cine de llegendes, mites i tradicions del País Basc i aquí, reafirma un estil propi, un segell personal que li serveix per utilitzar a més certes realitats que són visibles avui dia com és el maltractament, i la manca de llibertat en aquells temps d’amors i desitjos prohibits.
Gaua, que en eusquera significa “nit”, és una exploració que utilitzant un temps antic i tenebrós ens parla de llibertat, de resistència a uns convencionalismes reaccionaris, retrògrads, en aquesta fúria de convèncer per força utilitzant el dolor, el mal que s’infligeix en nom del bé.
Gaua
Són fets que aquestes bruixes de Gaua rebutgen mostrant la seua rebel·lia, explicant aquests contes macabres que han traspassat generacions fins a fer-los populars, enganxats a una naturalesa i una pertinença i deixant clar –com resa l’epíleg d’aquest treball tan personal com torbador– que els monstres que ells van crear per atemorir-nos els utilitzarem també contra vosaltres mateixos.
