Escenes familiars

Pel·lícula capitular dividida en tres històries al voltant de trobades familiars. La primera, la de dos germans que visiten després d’un llarg temps el seu pare, que viu en un lloc allunyat i on Tom Waits apareix aparentment necessitat de tot, vestint-ho tot amb aire de desafecció. La segona, la d’una mare, escriptora de best-sellers que espera les seues dos filles radicalment oposades en la visita anual per prendre te i pastes; i la tercera, la d’una germana i el seu germà bessó que recorren la ciutat en cotxe per retrobar-se amb un temps familiar ara ja estancat en un apartament buit.

Tres trames emmarcades en algun lloc dels Estats Units, a Dublín i a París, en les quals fa la sensació que no succeeix res malgrat que, amb subtilesa, Jim Jarmusch entra en les sensacions de cada personatge, en les seues veritats i en les seues mentides que llisquen en un temps gairebé estàtic. Més que paraules, són gestos. El que no es diu, el que s’eludeix. Per això, els actors s’enfronten lluny dels recursos que oferirien les paraules per brillar en el mínim, en el silenciós.

A Father Mother Sister Brother, guanyadora del Lleó d’Or a Venècia, no existeixen enfrontaments. Hi ha assossec fins i tot en el punt emocional. És com si els anys haguessin ensenyat a Jarmusch a relaxar-se, a la contemplació, embastant detalls que es repeteixen en cada una de les històries com els rellotges Rolex, la importància de l’aigua o la paraula Villanadie, com un fil que les uneix gairebé com una marca d’autor.

Aconseguir la simplicitat de reunir famílies que s’han de dir poc o res més enllà d’algun tòpic per justificar-se davant de situacions sense encant i incòmodes davant la figura del pare o la mare, éssers amb prou experiència per conèixer l’estat de les coses, el que són els seus fills, com són ells mateixos en la seua pròpia existència, veritable o fingida. Potser, al tercer capítol és en el qual es mostra més sinceritat. S’estimen sense fingiment, units per uns pares que van morir d’una manera tràgica. La seua proximitat en el record, i en aquestes fotografies i documents que sempre seran un misteri.

Father Mother Sister Brother

Jarmusch, des dels seus primers treballs com Estranys al paradís o Sota el pes de la llei, i seguint amb Mystery Train, La nit a la Terra o Paterson, posseeix un estil gairebé poètic de la quotidianitat. Personatges capaços d’interessar-nos perquè són singulars dins del comú, perquè on sembla que no passa res, tot flueix, aprofundint en estètiques i en una original narrativa, ensenyant-nos coses sobre aquestes bèsties estranyes que, malgrat que ens pensem que no, també som nosaltres mateixos.