Un campió disfuncional
El realitzador Joshua Safdie rememora aquí la figura de Marty Reisman, jugador de tenis taula que, sortint dels antres novaiorquesos, va arribar a convertir-se en una estrella d’aquest esport, i per a l’ocasió, s’ha dignat a comptar amb un actor a la cresta de l’onada com Timothée Chalamet, convertit en un tipus fanfarró i descarat que per on passa sembra el caos. Un Marty d’irrefrenable nervi dialèctic, carismàtic i miserable a parts iguals.
Marty Supreme funciona amb una trama central, la seua obsessió per convertir-se en el millor jugador del món, i amb un bon nombre de situacions al voltant dels embolics en què es fica per aconseguir-ho.
La seua personalitat és la d’un arrogant mentider i entabanador, d’una insolència gens dissimulada, poc fiable i amb una vanitat sense límit, convençut de la seua destresa amb la paleta a la mà.
Sap que és un seductor i utilitza l’encant i la barra amb una veterana actriu (Gwyneth Paltrow). Posa els seus amics en situacions perilloses per aconseguir el seu propòsit, fins i tot amb un mafiós que estima el seu gos i se sent burlat, paper a càrrec de l’admirat Abel Ferrara, que em recorda les bones pel·lícules que ha dirigit –especialment El tinent corrupte i El rei de Nova York– i que ara assumeix un rol actoral per rescabalar-se d’aquest aprofitat i de la seua pobra amiga, una dona casada que Marty ha deixat embarassada –magnífica Odessa A’zion en el seu paper.
En ocasions, Marty entabana ineptes que es mesuren contra ell picant l’ham, recordant El vividor (1961), de Robert Rossen, entorn d’una taula de billar i amb un Paul Newman irresistible, un actor que la càmera estimava –penso que bastant més que a Chalamet–, perquè Newman fonia amb aquella mirada blava i a Chalamet, un home amb cara de nen, li falta aquella poderosa naturalesa.
Marty Supreme té un ritme tenaç. Les escenes se succeeixen frenèticament tal com la vida d’aquest noi jueu que somia viatjar fins al Japó per enfrontar-se a un imbatible rival nipó en un partit d’exhibició humiliant.
Però com succeeix en el cine americà, vegeu beisbol, futbol americà, bàsquet –només en boxa hi ha més ídols caiguts que vencedors–, es protegeix les seues criatures.
Marty Supreme
La pel·lícula ha aconseguit nou nominacions, una per a Chalamet per interpretar un personatge tan disfuncional. El cert és que per molt entretingut i endimoniat que sigui el ritme i les múltiples situacions que atresora, Marty Supreme, amb les més de dos hores i mitja de metratge, es fa eterna, seguint una tendència que en molts casos podrien dir el mateix amb bastant menys.
