Monstres a desgrat seu
D’aquella La núvia de Frankenstein, clàssic del 1935 firmat per James Whale, aquí queda el detall prestat de l’enunciat i el desig per part de l’actriu i directora Maggie Gyllenhaal de fer present el desig d’un monstre per suportar la càrrega de la seua solitud amb una companya, un ésser tan necessitat d’afecte i cansat de deambular pel món que no dubtarà a buscar l’ajuda d’una científica que sap com ressuscitar els morts.
D’aquesta manera, una noia de companyia posseïda per l’ànima de la Mary Shelley, creadora de Frankenstein o el modern Prometeu, bastant turmentada des d’ultratomba, formarà una dualitat amb claus filosòfiques sobre la vida i la mort des de l’interior de la ment d’una jove que coqueteja perillosament amb la màfia de Chicago –som a la dècada dels 30–, i que acabarà malament, per posteriorment convertir-se en aquesta núvia cadàver d’un ésser maleït construït amb retalls humans.
A partir d’allà, l’argument s’excedeix, cobra un ritme endimoniat en el qual Maggie Gyllenhaal desplega tota la seua gosadia, la reblada de clau a una història d’amor portada aquí fins a les últimes conseqüències i atorgant pur nervi a aquesta núvia, en ocasions passada de rosca, que interpreta amb explosiva energia Jessie Buckley, actriu a la cresta de l’ona pel seu magnífic paper a Hamnet, i segurament pròxim Oscar de l’Acadèmia.
¡La novia! entremescla amb desigual fortuna la ràbia de viure sent un monstre, la maldat que habita en l’ésser humà i un furiós i passional romanç com el de Bonnie & Clyde –quin gran Bonnie Parker hauria estat la Buckley en una revisió del clàssic d’Arthur Penn, sense desmerèixer Faye Dunaway, per descomptat–, i amb un Christian Bale –un camaleó cinematogràfic–, grapat i cosit per tot arreu i rendit a la seua accelerada parella sentimental, una dona que repeteix amb insistència aquella frase extreta del relat Bartleby, l’escrivent de Herman Melville, “preferiria no fer-ho”.
Frankenstein també està obsessionat i adepte a les pel·lícules d’un cèlebre actor i ballarí imperfecte de nom Ronnie Reed (Jake Gyllenhaal), seguint-lo a través de les pantalles dels cines de diversos estats.
¡La novia!
Morts sempre justificades, coreografies potents en els números musicals, un gàngster cruel, un policia corrupte, una aspirant a detectiu amb intuïció –paper reservat a Penélope Cruz–, i moviments reivindicatius promouen aquesta molt lliure revisió del mite que, tanmateix, utilitza en excés els recursos que té a l’abast desbordant i fent tremolar l’estructura argumental de la pel·lícula.
