SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Dusty és un vaquer que ha perdut el seu ranxo en un devastador incendi forestal. No li ha quedat més remei que malvendre el bestiar i no sap què fer amb el seu present. Dusty té una filla petita encantadora i es porta bé amb la seua exdona i amb la parella d’aquesta. Continua sent el propietari de les setanta hectàrees de terra cremada i d’un cavall que cuida un bon amic que, encara que hi hagi molt treball per fer, no li pot oferir una ocupació perquè no té diners amb què pagar-lo. Dusty es mudarà a un petit campament de desplaçats per la tragèdia que viuen en modestes mobile homes.

Rebuilding és una pel·lícula petita però prominent en detalls carregats d’humanitat, com un western modern, sense artificis, malenconiosa i amb retalls de nostàlgia del que va ser aquell lloc, de les tombes i les fotografies velles dels primers que van arribar allà i van formar la seua família i que ara descansen en un petit emplaçament sota la cendra.

El director Max Walker-Silverman mostra amb un sòlid guió propi un retrat íntim entorn d’un lloc arrasat de l’Amèrica profunda, i amb mestria i d’una manera entranyable ens presenta personatges que fan comunitat, que no s’enfonsen fàcilment, com li succeeix al personatge principal que no sap fer una altra cosa que ser un vaquer i que, de moment i a desgana, es guanya la vida subjectant un senyal d’estop en unes obres d’una carretera secundària. En la seua ment hi ha el fet de marxar a Montana, a la granja d’un familiar, però existeix alguna cosa que es resisteix en l’interior, que l’aferra a la polsosa terra de les seues arrels.

Rebuilding és una bonica pel·lícula trista però no calamitosa perquè en cap moment exalta el drama. Es mou entre els pensaments d’un home trencat per dins que, tanmateix, és amable i esperançador, que no eludeix la proximitat amb la seua filla que llegeix contes màgics a les portes d’una biblioteca en meitat del no-res.

Hi ha sinceritat, afecció humana, no s’extravia d’allò que vol explicar, del fet de reconstruir-se i començar de zero, de nou, de la capacitat de resistència. I tot això converteix aquesta pel·lícula en una cosa veritable, sincera, sense sorprenents girs argumentals a l’assenyalar un bon home afligit pel que va perdre amb el foc i a la seua personal manera de voler canviar les coses en solidaritat amb els seus nous veïns.

Rebuilding

Una tornada al gris d’un paisatge cendrós que segurament amb el temps tornarà a donar brots verds als boscos i oferirà aquesta pau buscada a l’observar el cel de sempre, el mateix que es dibuixa majestuós quan cau la tarda.

tracking