SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer; molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanya’ el seu alè i el retorn de la colla que duia.” D’aquesta manera, en traducció de Carles Riba, comença el cant primer dels vint-i-quatre que componen el poema èpic d’Homer transcrit cap al segle VIII aC.

El realitzador Christopher Nolan arma una història mastodòntica, aclaparadora, poderosa, tràgica i amb la capacitat que té aquest cineasta de dominar l’espai fílmic, dotant-lo no tan sols de moments enèrgics sinó reforçant aquest clàssic amb reflexions sobre l’ésser humà tant per fer el mal com del penediment a causa de les decisions que pren, per aquestes arestes que van conformant els conceptes del pesar i melancolia que acompanya Odisseu en el seu complex itinerari després d’haver combatut deu anys per la conquesta de Troia i deu més en la seua obstinació de tornar a Ítaca, un lloc que ha perdut la seua esplendor, decadent, amb un bon nombre de pretendents al tron i una Penèlope en la persistent espera que Odisseu tensi de nou el seu arc i compleixi la revenja davant d’aquella colla de vividors.

Nolan s’ha preocupat a ser respectuós amb el material que té per portar-nos a un viatge ple de perills i de mort davant de l’amenaça del ciclop Polifem, de l’embruixadora Circe, d’aquesta amorosa retenció de la bonica Calipso, dels gegants guerrers, del cant de les Sirenes i dels profetitzats naufragis. Un viatge que ens remunta també a aquest cavall de Troia ancorat en la sorra que propicia per l’astúcia d’Odisseu l’entrada a la ciutat a matadegolla i que martiritza el record d’un heroi afligit que inclús arriba fins a l’Hades per parlar amb els morts.

L’Odissea és una història de déus i homes, del retorn entre parracs d’un rei –l’actor britànic Ralph Fiennes el va interpretar en aquesta part amb El regreso de Ulises (2024)–, que ha de complir la promesa d’honrar els seus guerrers sense enterrar, i d’un fill, Telèmac, que no perd l’esperança de l’arribada del pare.

Amb un Matt Damon enriquit pel personatge que interpreta i destacant també aquest pèrfid Antínous representat amb malícia per Robert Pattinson, transita una epopeia que sense pretendre-ho ens fa recordar aquell Ulisses de l’any 1954 firmat pel realitzador italià Mario Camerini, amb un inoblidable Kirk Douglas més vivaç i menys adolorit que l’Odisseu de Christopher Nolan. I entre tantes cicatrius físiques i morals, el gos que va esperar vint anys l’arribada del seu amo, l’únic que el va reconèixer, per després morir. En aquesta fidelitat, es concentra part del missatge d’aquesta història.

tracking