Sorna intel·ligent

Exercint funcions de teloner, em vaig quedar amb els ulls (i els sentits) com plats a l’escoltar l’estranya proposta de Daniel Lumbreras, o el que és el mateix, una mena de pop folk sense paraules però amb sons i fonemes vocals improvisats sobre notes i arpegis guitarrístics influïts per la música celta, el folklore africà o sons dels Antípodes. Més enllà del sorprenent del xou, que pot agradar o no, a Daniel li convindria introduir el públic sobre el seu treball, més que res per ser atípic i exigir a l’oient un sobreesforç per seguir-lo sense incórrer en una certa lletania. Pel que fa a Pau Vallvé, vell conegut del local, l’excusa per a aquest retrobament va ser presentar Abisme, Cavall, Hivern, Primavera i Tornar, el seu àlbum més recent. Cosa habitual en l’artista de Barcelona, Vallvé es va presentar acompanyat d’una nova banda, obsequiant-nos amb el seu característic recital, un xic més potent del que li coneixíem en l’aspecte musical, però ben vestit amb els seus ocorrents minimonòlegs, en els quals van ser objecte de la seua sorna intel·ligent des del periodista Josep Cuní fins al músic Pep Sala, passant per Junts pel Sí o el mateix procés, ja que no hi ha tema social o polític al qual no tregui punta. Com sempre en el seu cas, l’estona va ser d’allò més entretinguda, i ens va fer recordar les seues velles actuacions sota aquell alter ego sensacional, Estanislau Verdet, en les quals ja apuntava alt, amb aquest pop d’autor tan incisiu i que per a la publicació musical en català més influent va arribar a erigir-se en bandera d’una nova generació d’artistes de la qual encara es parla en termes d’actualitat, a pesar que han passat vint anys des d’aleshores. En qualsevol cas, sorprenent dupla musical.

CANÇÓ D'AUTOR Intèrprets: Pau Vallvé + Daniel Lumbreras Escenari: Cafè del Teatre Cicle: Curtcircuit Data: 26 de març de 2017 4/5