Alt voltatge folk indie

La veritat és que a aquestes altures de la meua trajectòria com a periodista musical, en general, i crític especialitzat per a aquest diari, en particular, és a dir amb el cul pelat després de més de trenta anys assistint a concerts i emetent judicis si l’encert m’ho permet, el que més il·lusió em fa és descobrir nous talents, i si són gent d’aquí, doncs molt millor encara. Aquest seria el cas de Pol Joven en aquesta oportunitat que ens ocupa encara que, per ser veraços del tot, no podem obviar que abans d’iniciar-se en solitari i presentar-nos les seues recents composicions, ja va viure una protohistòria artística al capdavant del projecte Thinkin’Wild al costat del mallorquí Toni Mulet, però que ara ha passat a millor vida, decantats ambdós per menesters musicals diferents. El cas és que vaig anar a escoltar amb certes reserves el nou xou del Pol en solitari sense més acompanyament que les seues guitarres, un bombo i ocasionals harmòniques. Temia que gran part d’aquest atractiu anterior, construït sobre els jocs d’harmonies vocals que executaven els Thinkin’ amb gran gust i habilitat acompanyant el seu potent i atractiu treball compositiu, al no donar-se ja, hauria llastat en excés aquesta etapa que naixia. Res més lluny de la realitat. Al marge d’una vistosa desimboltura i empatia a sobre de l’escenari, les noves cançons en anglès mantenen aquest alt voltatge folk-indie tan excitant, destacaria que la part interpretativa no pateix de falta d’aquesta profunditat i aplom típics del treball en grup. El més espectacular és que em van venir al pensament preferits meus com el mític Nick Drake o el tristament desaparegut fa poc Daniel Johnston. Atents, doncs, a aquesta estrella en potència.