Autèntic èxtasi

Amb canvi d’escenari d’última hora inclòs per les mesures sanitàries i restriccions d’aforament decretades que van obligar a substituir el Cafè del Teatre, local fix de l’Interfado, per l’Espai Orfeó, l’obertura del festival va aconseguir, malgrat tot, desenvolupar-se de forma brillant. Podem corroborar que, unint la traça de l’organització a la paciència dels aproximadament setanta espectadors que no van poder degustar les típiques especialitats culinàries lusitanes d’altres ocasions ni tampoc beure, en compensació, els aficionats locals al gènere vam poder disfrutar del magnífic espectacle protagonitzat per la cantant francoportuguesa Bévinda que –ja ho avanço– ens va deixar realment extasiats. Dona racial com poques, aquesta exrockera dels vuitanta, trasplantada més tard al gènere musical portuguès per antonomàsia, ens va demostrar la seua enorme sensibilitat interpretativa i una empatia envers el públic digna de nota. Va arribar acompanyada d’un duo de guitarristes excel·lents, els també gals Gilles Clément i Antonin Fresson, que, al marge de demostrar amb escreix ambdós el seu excepcional domini de les sis cordes –es van anar alternant durant el xou en les parts solistes i d’acompanyament rítmic–, també van assumir de forma puntual tasques de suport vocal, fent a la cantant de Fundao, quan va convenir, però que molt boniques harmonies. Amb tots els assistents escoltat la seua veu en autèntic trànsit, l’excitant sessió es va desenvolupar en un tres i no res. El temps just i necessari per escoltar la majoria de temes que completen Mes Suds, el seu més recent àlbum, i algun tall anterior, extrets d’algunes de les seues onze entregues discogràfiques disponibles. Només em va faltar alguna cosa del gran Serge Gainsbourg, a qui Bévinda va dedicar un disc complet, i que és debilitat d’aquest cronista musical que subscriu.