Commovedor

POP-FOLK

Intèrprets: Hoven

Sala: Cafè del Teatre.

Data: 28 de gener

Profundament impressionat, i mira que porto anys en això.. Tot va començar de forma insospitada amb el duo femení Atzur obsequiant-nos la seua alquímia preciosa d’instrumentals senzilles i veus murmuradores, obrint-nos el cor al que ens anava a caure tot seguit. Sense solució de continuïtat, va saltar a l’escenari Pol Joven al comandament del seu projecte Hoven, en aquesta ocasió en format de banda elèctrica per vestir de noves robes musicals aquestes, ja de per si, admirables composicions que coneixíem sense més adorn que acompanyament acústic propi, però que ja ens havien tocat la fibra pel meravellós missatge i vincle amb la seua generació, la dels nostres fills, i per aquesta sensibilitat seua a flor de pell per tot el que l’envolta i preocupa. Això és precisament el que vaig constatar durant l’actuació i que la gran assistència de públic de la seua edat va viure com a propi a través de la seua música. A saber, el rebuig del món i de les condicions de vida, tan plens de dificultats i incerteses de cara al futur, que els grans, egoistes, els estem deixant a aquesta gent de vint-i-pocs.

Davant de tot plegat, unes cançons que, a part de boniques, són com un crit de ràbia i d’inconformisme, o de certa esperança, ves a saber, d’acord amb les cares de complicitat que vaig veure, algunes fins i tot plenes de llàgrimes sinceres d’emoció. Em vaig commoure, no ho negaré, com feia molt de temps que no m’ocorria en un concert. I és que al final reconeixes que, com el Pol, tan ple de talent melòdic, són rares les avis avui dia que desprenen veritat i autenticitat en aquests temps en què regna just el contrari, i interessos, diners i poder ho manipulen tot. Li hauria fet una abraçada a l’acabar..., de debò, però els crítics no hem de confabular amb els artistes perquè el nostre judici perd objectivitat. Bé, ho reservo per quan em retiri i aquest tio assoleixi la cúspide, que ho farà de segur.