Atractivament anyencs

JAZZ

Si entre l’àmplia nòmina de músics de jazz de la qual disposem a Lleida i voltants haguéssim d’escollir un dels seus representants més inquiets i creatius, aquest seria, sens dubte, el guitarrista Jordi Mestre. Membre des de fa bastants anys dels llegendaris Pixie & Dixie, grup de jazz tradicional especialitzat en els sons de Nova Orleans, però magníficament actualitzats, també treballa en paral·lel en altres vies expressives, amb la fusió com a principal al·licient, a bord de projectes locals com Sonsonite, Food4Soul, l’Ignasi González Trio i The Crossfathers o el Barcelona Ghana Revolution Quintet, sense oblidar els seus suggeridors passejos musicals pel Pirineu, inspirat pel seu amor per la naturalesa i l’alpinisme. Aquesta nova aportació que ara ens ocupa, en format de trio, flanquejat per Joan Andreu, el nostre estimadíssim drummer local, i el portentós organista de la Franja Paco Escudero, ha donat com a resultat un viatge vibrant des del jazz fins al soul, passant pel blues, el gòspel i el funk dels anys seixanta i setanta del segle passat.

En aquesta línia, el trio s’alimenta, amb gran habilitat i fent-los seus, del repertori de grans creadors i intèrprets que els han influït sense enrojolament: Wes Montgomery, Lonnie Smith, Pat Martino, Grant Green, Booker T, Jack Mc Duff o Jimmy Smith, entre diversos herois referencials més de la guitarra o els teclats. Amb l’Antares ple de gom a gom (el contrari hauria estat més aviat difícil), aquest combo de recent encuny, però de so atractivament anyenc, ens va delectar amb la seua sonoritat hammond tan excitant en números propis com Mestre Bogaloo i aliens com Cantaloupe Woman, Jingles, My Little Suede Shoes, So Live! o, fins i tot, el reivindicatiu We Shall Over Come, tan vigent ara com quan es va compondre fa gairebé un segle. Fenomenals intervencions dels tres músics.