Extàtics!!
La intensa segona jornada d’aquesta exitosa edició 2025 del Magnífic Fest, patrocinat per la cervesa Magna de San Miguel, va registrar un parell de números musicals excel·lents que van mantenir el programa nocturn a molt alt nivell artístic. Ens referim, per descomptat, als concerts respectius de la cantautora d’Úbeda Zahara i del trio madrileny Sexy Zebras, que van atreure i van divertir a parts iguals un nombrosíssim públic festivaler, que ja havia escalfat motors, i de quina manera, amb els xous dels Mikels, a saber, Erentxun i Izal, amb electritzants intervencions per part dels, en la seua condició de caps de cartell. Doncs bé, no hi ha dubte que María Zahara Gordillo Campos, de nom de guerra Zahara –mai millor dit–, va ser una altra de les grans protagonistes de la nit, amb la seua explosiva presència i una no menys sorprenent fórmula artística, a mig camí entre el pop-folk indie i una música de protesta d’última generació. A partir d’una posada en escena amb accent minimalista però amb una luminotècnia provocadora i de gran impacte visual, la compositora i intèrpret andalusa ens va venir a presentar Lento Ternura, el seu disc més recent, trufat de temes d’altres àlbums de la seua ja prolixa trajectòria, polèmics o no tant –ves a saber, ja que hi ha opinions per a tots els gustos– com Santa, Pareja tóxica, Puta o la seua seqüela Reputa. Amb tot això, el contrast intens entre la seua veu suau, gairebé infantil, i unes lletres farcides de cítica social i gènere militant, la seua actuació va observar una càrrega emocional molt, molt potent, fins i tot quan va interpretar un tema asseguda en un urinari portàtil en actitud trencadora, que ho és i molt... Com no podia ser d’altra manera, coneixent-la, l’impacte per al públic va ser notori i ens va agradar molt poder veure-ho in situ i ara explicar-ho.
Encara amb el cos en mode extàtic i provant de recuperar l’alè, van saltar a l’escenari Sexy Zebras, amb la seua característica energia explosiva i una actitud desbordant. El trio, ben conegut pels seus directes imprevisibles i salvatges, no va defraudar en absolut. L’audiència es va entregar completament i sense embuts a la seua sorollosa i rebel proposta, formant una onada imparable que va acabar convertint la seua actuació en, potser, la més energètica de la nit. A base de temes d’algunes de les seues entregues discogràfiques, com Calle liberación, La palmera o Bravo, el seu espectacle power-pop va ser una autèntica descàrrega d’adrenalina que va posar el colofó més brillant possible a una jornada inoblidable, que es va completar amb la presència del destacat DJ asturià Isaac Corrales, que va agafar les regnes de la nit per a un final de festa ballaruc al màxim, pensat per posar a prova els noctàmbuls més resistents, que n’hi va haver i força.
