Per tant, alegrem-nos-en
CLÀSSICA
Intèrprets: OJC. Xavier Pagès-Corella, director.
Autors: Txaikovski i Brahms.
Lloc i data: Auditori de Lleida, 2 d’octubre.
★★★★✩
La Cinquena Simfonia de Txaikovski és difícil per intensa, per potent, per bona i sobretot per ser una obra conegudíssima davant de la qual dijous tots vam entrar a l’Auditori amb l’escopeta carregada amb la nostra versió de referència. Txaikovski deixa clares les seues intencions des de l’inici amb uns solos a dos dels clarinets que es repetiran en totes les fustes durant la simfonia per guanyar gruix. Això comporta una gran dificultat perquè els solos a l’uníson de dos persones han de sonar com si els fes una. En el cas de la corda, la dificultat està en el virtuosisme extrem i en un lirisme delicadíssim que exigeix molt de color. Va estar magnífica la concertino, Ariadna Padró, manant amb el cos i el gest. Si la declaració d’intencions de Txaikovski és diàfana, també ho va ser la del director de l’OJC, Xavier Pagès-Corella, al sortir sense batuta i dirigir sense aclaparar els músics amb el compàs. Això va donar els seus fruits sobretot en el memorable solo del trompa de l’insuperable segon moviment, dit amb enorme classe per David Arnau, al qual el director va deixar cantar i manar a l’hora de triar un tempo que, en els altres moviments, va ser molt agosarat, sobretot en el quart, amb constants canvis d’estat d’ànim i de color, des del més líric fins al més histriònic, i amb fortes de tres i fins a quatre efes en els quals és molt difícil empastar. El director va aconseguir que tot es mantingués en el seu lloc sense renunciar al risc. Va obrir el concert l’obertura per a un festival acadèmic de Brahms, que té més de festival que d’acadèmica i finalitza amb una versió esvalotada i majestuosa de l’universal Gaudemus igitur. Doncs això: per tant, alegrem-nos-en. Alegrem-nos de promoure a Lleida la saviesa durant 7 segles (el concert commemorava el 725 aniversari de l’Estudi General) i poder celebrar-ho amb una orquestra esplèndida.
