A seguir...
El jove baixista i compositor lleidatà establert a Barcelona Arnau Torné va presentar el seu projecte Introversión en el marc del recent Musiquem Lleida! deixant clar, al nostre modest entendre, per què és una de les veus més interessants del nou jazz català. Al comandament d’un sextet de presència format per Dylan Chandler Pardo, saxos i flauta travessera; Vicente López, guitarra elèctrica; Vicente Marín, teclats; Dan Arisa, a la percussió i David Gimeno a la bateria i amb el mateix Torné al baix electrònic i totes les composicions pròpies, el grup va brindar un espectacle farcit d’energia, subtilesa i bon gust. La seua música càlida combina jazz contemporani i improvisació, amb tocs de funk, pop i ritmes mediterranis, creant un so rítmic propi, radiant d’elegància i amb moments de gran emoció. Format a l’ESMUC i amb estudis de postgrau a Berklee, el músic de Bell-lloc d’Urgell ha sabut construir un estil fresc que uneix tècnica i sensibilitat. En el directe, com vam poder comprovar tots els presents que vam omplir la plaça Paeria, el seu baix electrònic es va constituir en eix central sobre el qual va girar tot el treball interpretatiu del grup. Van sonar tots molt compactes, amb uns quants solos de saxo, flauta i guitarra remarcablement brillants, i una base rítmica impecable amb els teclats, les percussions i la bateria ratllant en una molt bona altura. Com no podia ser de cap altra manera, el repertori es va centrar en els temes del seu disc Introversión, el primer seu d’estudi, editat el 2022, i que demostra molt bé que, al marge de la seua gran qualitat com a baixista, Torné també destaca per les seues habilitats compositives, com ho demostren grans temes com Take A Moment, Rush, MM, Heptopus, Bratislava, Khanda o el que dona títol a l’àlbum. Torné i la seua gent van sonar propers i madurs, destacant, potser, les seues peces més introspectives i malenconioses sense desdeny d’altres de més vitals i plenes de groove, tot això en una sonoritat de fusió ambiental amb reminiscències –apostaria– del progressiu i de la Música Laietana dels setanta, el descobriment de la qual l’haurà influït en algun moment. Com un servidor, el públic present va respondre molt positivament a aquesta proposta diàfana i sense artificis de Torné, que revela un músic emergent amb personalitat, ambició compositiva i bona capacitat per connectar amb públics molt diversos. Ens ha quedat clar que el seu no és un jazz per a puristes exclusivament, ni simplement fusió per ballar; el projecte aconsegueix unir reflexió, musicalitat i sabor rítmic, sense caure en llocs comuns.
En resum, vist això, un concert redó, d’aquests que confirmen que el jazz fet aquí, amb gent ben formada i amb ganes sorgint a doll, té molt futur. Recordin, Arnau Torné, un nom a seguir de ben a prop.
Jazz
