Espectacle deliciós

Com cada any, el Festival Musiquem Lleida! ens va brindar l’oportunitat als aficionats musicals locals de gaudir durant tres dies d’un bon nombre d’actuacions de diferents gèneres, des del clàssic fins al pop, passant pel jazz, el country, el folk o la música tradicional, vestits, tots ells amb robes de gran qualitat interpretativa des del punt de vista instrumental o, en el seu cas, també el vocal. Òbviament, sense poder incloure-ho tot, vam escollir-ne algunes seguint un criteri de recerca i descobriment, en cas d’artistes o agrupacions fins ara desconeguts, o bé, per un particular gust personal, sense riscos per encertar a la diana. En el cas que ara ens ocupa, em vaig decidir per l’actuació de l’Al Ras Bluegrass Band, una formació amb músics originaris de Barcelona capital i els seus voltants, dedicada a la interpretació i difusió del bluegrass, el hillbily o l’old-time, estils originaris del folk tradicional nord-americà, per les poques oportunitats que se’ns plategen d’escoltar música com la seua, alhora divertida i tan singular i, al costat de les veus, amb instruments com el banjo, el violí (fiddle), el contrabaix o l’steel guitar com a eines dominants. A la meua discoteca particular, els vinils de Bill Monroe, Jimmie Rodgers, Gene Autry, Earl Scruggs, Roy Acuff o el malaguanyat Hank Williams tenen el seu lloc d’honor igual que uns quants llibres que descriuen les seues vides i aportacions musicals juntament amb la bíblia del gènere, la història de The Grand Ole Opry o, que és el mateix, més d’un segle de música country, en totes les seues varietats i colors, les grans cançons i totes les estrelles que les van fer immortals, llançades a través de les ones del programa radiofònic més popular del país. Doncs bé, els integrants d’Al Ras Bluegrass Band, a saber, Jorge Rodríguez, guitarra i veu; Maribel Rivero, contrabaix i veu; Jordi Marquillas, violí, guitarra i veu; Joan Manuel Hernández, mandolina; i Lluís Gómez, banjo, guitarra i veu, dominen el ritme dels balls del camp, les balades dels pioners i les típiques tonades de les muntanyes, encomanant-nos, a través dels seus breakdowns  instrumentals, tota l’alegria que desprèn aquesta música d’arrels ancestrals. Ens van obsequiar un espectacle deliciós, amb una selecció de temes tradicionals d’alguns d’aquests herois nord-americans del gènere citats anteriorment, al costat de composicions originals, sobretot de Marquillas que, de tots els Al Ras, és el que millor ha assimilat, potser, l’esperit i sonoritats d’aquelles varietats estilístiques de la tradició musical nord-americana de les muntanyes o el far west, com ho demostren les seues molt meritòries composicions. Ells, com pocs més al nostre país, han sabut avui assimilar i transmetre aquesta rica tradició musical tan genuïnament americana, contribuint, amb els seus educatius concerts, a conservar-la i divulgar-la. Molt bé per ells.