Delícia per als sentits

El Cafè de Teatre de Lleida va acollir recentment un concert que va tornar a posar en relleu la vigència del folk-rock d’autor interpretat des de la proximitat i la coherència artística. El protagonista va ser el nostre vell conegut Brian Caffrey, cantautor irlandès establert des de fa anys a Granyena de les Garrigues que, fidel a un compromís anual infrangible amb el seu públic i seguidors locals, va oferir una actuació sòlida, sincera i molt ben acompanyada, en la qual les cançons i les històries van ser el veritable eix vertebrador del recital. Nascut a Dublín, va créixer musicalment en el si del folk del seu país, on la cançó popular compleix una funció narrativa i emocional fonamental, entre la tradició i la modernitat. A aquestes arrels se sumen influències personals clares del rock d’autor dels anys seixanta i setanta, amb referents com Van Morrison, Neil Young, Bob Dylan o el seu paisà Christy Moore, artistes que han sabut unir melodia, poesia i compromís emocional. En un cançoner propi que, amb el pas del temps, ha anat guanyant profunditat i matisos sense perdre un bri d’autenticitat, Caffrey ha aconseguit integrar noves vivències i paisatges del seu univers creatiu propi, una cosa que es percep en les seues lletres i en la seua singular manera d’afrontar el seu treball en directe. Sobre l’escenari destaca un estil interpretatiu sobri i eficaç a partir de la seua característica veu, greu i lleugerament esquinçada, transmetent experiència i veritat, i basant-se en una interpretació continguda que fuig de l’excés per centrar-se en el missatge. Caffrey canta com qui relata experiències compartides, establint una comunicació directa amb el públic, i intercanviant amb ell diàleg i confidències. En el pla compositiu, les seues cançons destaquen per estructures clares i melodies accessibles, amb arranjaments que creixen de forma orgànica. Les lletres aborden temes universals com el pas del temps, la identitat, els viatges físics i emocionals o la necessitat d’arrelament, sempre des d’una mirada reflexiva i propera. No hi ha artificis innecessaris, sinó un equilibri cuidat entre paraula i música. Sense oblidar el paper fonamental durant l’espectacle de la banda que el va acompanyar. A les guitarres, Xavi Roma va aportar sensibilitat i elegància, combinant passatges acústics delicats amb intervencions elèctriques més enèrgiques, sempre al servei de les cançons i aquest so ambiental tan agradable. Al baix, Quim Ramon va construir una base sonora càlida i melòdica, plena de profunditat i cohesió per al conjunt. Per fi, a la bateria, Àlex Gaspa es va mostrar sòlid i atent, marcant el pols amb discreció i criteri, i reforçant el caràcter íntim i agradable del repertori.

Folk-rock

Durant tot el xou, el públic va respondre amb atenció i respecte, conscient d’estar tenint una proposta honesta i ben treballada i que, en un espai d’aforament reduït i d’acústica propera com el Cafè del Teatre, les cançons de Caffrey troben el seu entorn d’escolta més ideal. En resum, una nit que va confirmar, més enllà de modes, que el folk-rock d’autor continua tenint un lloc destacat quan es defensa amb cançons, ofici i veritat. Per a tots els que vam gaudir d’aquesta oportunitat, una autèntica delícia per als sentits amb un Brian Caffrey lluint la seua esplèndida maduresa artística.