Alta intensitat

El Cafè del Teatre de Lleida es va convertir en territori de blues i rock elèctric amb la visita de la Vargas Blues Band, el projecte liderat pel músic i compositor madrileny Javier Vargas, una de les figures essencials del blues amb plom espanyol, i músic i compositor de màxim prestigi entre els de la seua generació. Vuit discos de platí, vint-i-set àlbums publicats des del 1991, incomptables gires estatals i internacionals i col·laboracions amb artistes llegendaris com Chris Rea, Junior Wells, Sugar Blue, Larry McCray, Jack Bruce, Double Trouble o Miguel Ríos, entre altres, avalen la trajectòria impecable i constant d’aquest enorme guitarrista tant al capdavant de la seua banda com en altres projectes participatius diversos. La sala, plena en tres quartes parts, va ser el marc perfecte per a un concert intens, vibrant i profundament emocional, ja que parlar de Javier Vargas és recórrer diverses dècades de música d’alta intensitat. El seu estil beu de la tradició del blues clàssic, al qual se suma l’energia del rock, esclats llatins –innegable la seua admiració pel gran Carlos Santana– i una vocació melòdica que converteix cada solo guitarrer en un relat d’enorme personalitat. En format de trio power pop, avalats per l’excel·lent cantant afroamericà Bobby Alexander, el seu concert lleidatà va entregar una primera part contundent, amb riffs i desenvolupaments musicals poderosos, en els quals els instruments i les veus van desplegar tota mena de textures i matisos –del murmuri net al rugit saturat–, i una segona meitat més oberta a la improvisació amb els instruments teixint una autèntica cascada sonora que va encantar a tots els presents. Durant tot l’espectacle i fins que, cap al final, un tall sobtat de corrent va concloure de cop el concert, la formació es va mostrar com un engranatge devastadorament precís, de base rítmica sòlida, guitarres afilades, bateria contundent i una veu principal capaç de transitar entre la cruesa del blues i l’èpica rockera. El repertori, sense sorpreses, va combinar uns quants clàssics de la seua carrera amb composicions dels seus treballs més recents, Down Under Blues i Barrio Blues, a punt d’editar-se, àlbums que reafirmen el seu compromís amb el gènere des d’una perspectiva contemporània absoluta. En aquestes noves cançons es percep una producció cuidada i un enfocament més transversal, sense renunciar a la intensitat que exemplifica aquesta banda. Hi va haver moments de silenci reverent davant dels passatges més delicats i explosions d’aplaudiments després dels solos més incendiaris. Vargas, comunicatiu i proper, va agrair l’acollida i va recordar la importància de mantenir vius els circuits de sales que sostenen la música en directe i projectes com el seu. La nit va deixar clar que, lluny d’acomodar-se en la nostàlgia, Javier Vargas segueix explorant els seus estils preferits. El seu instrument de sis cordes no només evoca el passat gloriós del blues, sinó que l’actualitza i el projecta cap endavant. A Lleida, en fi, el blues no va ser només un record nostàlgic als herois i llegendes que tots coneixem, sinó un present bategant i una constatació que aquesta categoria musical segueix molt viva i capaç d’enganxar-nos fins al moll de l’os.