Molt ofici...
El concert de Santiago Auserón a l’Auditori Municipal Enric Granados, dins de la programació del MUD 2026, va tornar a demostrar l’extraordinària vigència artística d’un dels compositors més singulars de la música popular espanyola. Després de la dissolució de Radio Futura, a començaments dels anys noranta, Auserón va emprendre un camí personal que el portaria a aprofundir en el mestissatge musical sota l’alter ego de Juan Perro. Des d’aleshores la seua trajectòria discogràfica s’ha caracteritzat per una constant investigació sonora i literària, reflectida en treballs recents en els quals conviuen la tradició del rock, el rhythm & blues, el jazz i una profunda fascinació pels ritmes afrocaribenys. Aquesta recerca cristal·litza ara en l’actual projecte juntament amb La Academia Nocturna, amb el qual presenta noves composicions amb arranjaments de gran riquesa tímbrica i revisita, de forma escarida, part del seu repertori històric. A Lleida, impecablement vestit de fosc i lluint un cridaner calçat rocker de punta, Auserón va desplegar el seu habitual estil compositiu i interpretatiu: elegant, reflexiu i profundament rítmic. Les seues cançons –poètiques, narratives i carregades de referències culturals– se sostenen sobre una arquitectura musical en la qual el rock dialoga amb el soul i el jazz, però en què els accents caribenys ocupen un lloc privilegiat. El son cubà, la rumba afrocubana i altres cadències de la música popular de l’illa, que l’artista ha estudiat durant dècades, impregnen els grooves i el fraseig vocal, dotant el repertori d’un aire mestís i sofisticat. En aquest context, La Academia Nocturna es va revelar com el vehicle ideal per a aquest univers sonor lluint la traça d’uns quants instrumentistes sorgits del context artístic del Taller de Músics barceloní. A saber, intèrprets de primer nivell, alguns dels quals vells coneguts nostres per la seua repetida presència en el Jazz Tardor, com Gabriel Amargant, al saxo i clarinet, o David Pastor a la trompeta, als quals s’uneixen per completar l’elenc Vicenç Solsona a la guitarra, Isaac Coll al baix i Pere Foved, a la bateria; és a dir, un conjunt molt brillant, capaç de construir atmosferes denses i refinades a partir d’arranjaments molt cuidats i solos de bonica musicalitat. El concert va avançar segur com una mena de travessia pel remarcable cançoner del músic nascut a Saragossa –des de peces de la seua trajectòria individual, clàssiques i recents, estrenant fins i tot un parell de temes, fins a ecos de la seua etapa amb la banda que li va donar tanta fama i popularitat– reinterpretat amb un enfocament jazzístic i caribeny que amplifica la dimensió literària i qualitat dels seus textos. La banda va respondre amb precisió i sensibilitat, deixant espai tant per al swing col·lectiu com per a certs moments d’improvisació sonora. Però sí, a part de la seua qualitat compositiva, quelcom distingeix des de sempre Auserón sobre l’escenari, i és l’extraordinària capacitat de comunicació amb el públic. Entre cançó i cançó va xapurrejar un català decent, establint un diàleg proper, gairebé pedagògic amb els espectadors i convertint el seu espectacle en una experiència absolutament intensa i emocional. Aquest magnetisme escènic seu, l’elegància de la paraula i el pols rítmic de les seues cançons generen connexió immediata amb el públic que acaba indefectiblement rendit als seus encants. Molt ofici...
