'Bàlsam Isabel II' per a la tensió mundial

Com un eficaç bàlsam relaxant que per uns dies ha narcotitzat les tensions polítiques i socials, tant nacionals com internacionals.. Així ha resultat l’efecte de la riuada informativa arran de la sorprenent mort de la reina Isabel II d’Anglaterra, reina del desaparegut imperi britànic, reina del món, com han proclamat titulars de premsa a tots els països. Comentaristes polítics, econòmics i fins i tot esportius han envaït el camp de la denominada premsa rosa, o l’exquisida crònica social d’elit, per arraconar en qualsevol informatiu o programa magazín notícies de qualsevol altre àmbit.

Només van sobreviure les imprescindibles, com els greus accidents, el temps, algun esclat del conflicte d’Ucraïna i escaramusses de la guerra mundial de l’energia que està començant.La resta de notícies habituals es va arxivar i el món va descansar. Al Regne Unit es van suspendre vagues, manifestacions i partits de futbol. Als Estats Units van agrair una aturada en les hostilitats entre Biden i Trump.

A Itàlia es va enfosquir la campanya electoral que pot portar la líder ultradretana Giorgia Meloni a presidir el govern. A Espanya es van apagar els focus de l’incendi parlamentari entre Pedro Sánchez i el líder de l’oposició Núñez Feijóo, que continuava dominant la crònica diària. A Catalunya es va difuminar l’avorrida pugna dins de l’independentisme per veure qui lidera de veritat l’autogovern a la Generalitat.

I així successivament en tots els racons d’Europa, Amèrica, Austràlia i a les antigues colònies britàniques a Àfrica.Setanta anys de regnat, presidir la caiguda d’un imperi i la fallida d’una família amb drames inclosos com la mort per accident de Lady Diana, princesa de Gal·les, van forjar una imatge inexpugnable de la monarca realçada a la sèrie The Crown i en tantes altres ficcions i documentals. Això explica també aquesta eclosió mediàtica. Però la sèrie televisiva continua en directe en moltes cadenes perquè el mil·limetrat protocol funerari, executat amb la màxima esplendor, genera fascinació en les audiències.

Noranta-sis canonades, com la seua edat, es van disparar a mig món.Assistim a la inqüestionable hagiografia d’un personatge que va rebre només hores abans de la seua mort la nova primera ministra britànica Liz Truss i que s’havia reunit amb Winston Churchill, en la que va ser la seua primera audiència, el 1952. Ningú no qüestiona res. Indignat, l’editor Ramón Perelló ha escrit a Twitter: “Al·lucino al constatar l’amnèsia col·lectiva de tots els mitjans (i dels seus doctes tertulians) sobre, per exemple, l’astronòmica fortuna acumulada de l’ara veneradíssima Isabel II, o dels seus comptes offshore a les illes Caiman; i de la seua inclusió als Papers de Panamà”.

Així és.El món es va permetre un respir d’uns dies. Desapareguts els efectes del bàlsam, recuperarem la crònica de la perillosa situació de la central nuclear de Zaporíjia, a Ucraïna, que les tropes russes mantenen sota control militar però no tècnic; recuperarà Europa el temor del “general hivern”, l’arma més eficaç de Putin; tornaran les crispacions nacionals en cada país; i el flamant rei Carles III comprendrà que ha heretat un Regne Unit esquerdat. Escòcia vol la independència de Londres per no divorciar-se de la Unió Europea i els habitants de la província d’Irlanda del Nord (tant catòlics com protestants) es qüestionen sortir del Regne Unit perquè volen ser tan europeus com els irlandesos de la resta de l’illa.

Isabel II va presidir la caiguda de l’imperi britànic i el seu fill haurà d’evitar que el seu Regne deixi de dir-se Unit.