Creix la influència fora i la tensió dins

Preguntin a qualsevol cancelleria d’Europa o d’Amèrica i els reconeixeran un notable avenç de la influència internacional d’aquest país. Espanya pesa cada vegada més, malgrat que pesi, i a alguns els pesa molt, perquè hi detecten un gran actiu del president Sánchez per a la seua eventual reelecció. Res a veure amb el sac de pedres que carrega a l’esquena, producte d’errors i excessos dels seus, que n’hi ha, i dels seus socis de govern que armen embolics constantment; per no parlar de les exigències dels seus suports parlamentaris.

Així que tot està en l’aire electoralment tret de per al CIS, que atribueix al PSOE números positius a què convindria treure l’IVA. Que Espanya pesa més, ho aprecien els qui surten a l’exterior, inclosos empresaris i exportadors. A més, es veuen arribar inversions impensables abans, fruit d’aquesta acció internacional i de la imatge de solvència que es projecta en reunions amb multinacionals i fons.

Posem com a exemple la recent inversió de deu mil milions d’euros per part de Cisco a Catalunya. Sánchez ho va deixar clar: “Les inversions de SEAT i Cisco no arribarien a la Catalunya del procés.” O també l’obertura del Centre d’Enginyeria de Ciberseguretat de Google a Màlaga. En el primer semestre del 2022 la inversió estrangera a Espanya va augmentar gairebé un 90 per cent, més de la meitat procedent dels Estats Units i el Regne Unit.Les circumstàncies s’han concatenat perquè tot això, inclosa la influència a l’exterior, sigui possible.

Les crisis de la covid i de la guerra d’Ucraïna han exigit més protagonisme i lideratge de la Unió Europea quan era més feble, per la sortida de la segona potència integrant, el Regne Unit, que ara en paga les conseqüències. A la taula de decisions a quatre de la UE va fallar aquesta pota i Espanya, que tenia en aquell moment un president format en l’escena internacional (Brussel·les, Kosovo, etc.), va ocupar el seu lloc. Però a més la pota italiana va començar a flaquejar, la qual cosa encara va fer més imprescindible la presència espanyola.

I es va saber aprofitar. A Itàlia aquests dies lamenten que en aquesta foto de crisi captada en un extrem del saló on se celebrava el G-20 a Indonèsia, no hi hagués la successora de Mario Draghi, Giorgia Meloni. Allà apareixen debatent Biden, Scholz, Macron i Sánchez.

“Veure aquesta foto em reconforta”, afirma José Ignacio Mora, director general de Sercobe, associació d’exportadors de béns d’equipament que engloba gairebé cent empreses.“El problema de Pedro Sánchez és que, mentre és a Indonèsia i participa en aquesta foto extraordinària, aquí la guarderia se li esvalota”, adverteix un solvent periodista que al seu mitjà no podria escriure aquesta opinió sense conseqüències laborals perquè s’hi ha decretat la demolició del president. Ha estat penós el conflicte entorn de la debilitat de la Llei del només sí és sí, on segons havia advertit, i amb raó, una diputada del Partit Popular, Marta González, faltava una disposició transitòria. La ministra Irene Montero, al produir-se rebaixes de penes, va acusar de “masclistes” els jutges, generant una virulenta reacció.

La seua llei ho facilitava. Potser no recorda la ministra que en la judicatura espanyola hi ha més jutgesses que jutges i la majoria d’elles són joves, entre trenta i cinquanta anys. Valgui dir que l’acarnissament posterior contra Irene Montero ha estat inacceptable. Un locutor de ràdio va llegir d’una tirada dotzenes d’agres insults contra ella. Deplorable gesta. La polarització interna entela l’excel·lent imatge internacional d’Espanya.