100 dies per capgirar el món

Ni tan sols Jules Verne, autor de La volta al món en 80 dies, hauria imaginat un guió tan vertiginós i desconcertant. Ni el mateix Trump va anticipar tot el que vindria. És més, sembla estar reescrivint el seu programa sobre la marxa.

El que va començar amb promeses de mà dura migratòria i amenaces de guerres comercials ha desembocat en una allau de decisions imprevisibles que inclouen des del projecte de compra de Groenlàndia fins a presons per a deportats al Salvador. Per no parlar de la fustigació a jutges, retallades a les universitats o fins i tot el distanciament amb el Canadà, tradicional aliat. En tres mesos, Trump ha aconseguit capgirar el món. El que abans era incertesa ja és por. Por entre els immigrants, fins i tot entre els legals. Por en empreses i mercats borsaris. I entre els aliats, inquiets davant de l’erosió de les institucions democràtiques als Estats Units, abans referent global de l’estat de dret.

El MAGA (Make America Great Again) amenaça d’arrossegar els Estats Units cap al declivi. Perquè el poder nord-americà es va aixecar sobre tres pilars sòlids: l’excel·lència científica i tecnològica de les seues universitats, la seua supremacia militar –alimentada per la innovació– i una immigració qualificada que va donar vida a Silicon Valley (el 40% dels enginyers és d’origen asiàtic). Trump ha atacat aquests tres fonaments. Ha intimidat investigadors i acadèmics, frenant l’arribada de talent estranger i fomentant la fuga de cervells. Ha sembrat la confusió entre economistes, militars i diplomàtics. I ha danyat la reputació internacional del seu país.

Els EUA retrocedeixen i els seus adversaris s’enforteixen. La Xina, davant del desordre aranzelari, s’envalenteix. Europa, sacsejada pel Brexit i les seues tensions internes, es desperta de la letargia burocràtica amb una espècie de MEGA (Make Europe Great Again).

Algunes xifres per entendre el que succeeix: de les 210 ordres executives firmades per Trump, 122 han estat bloquejades pel poder judicial. La seua popularitat es desploma: només el 39% dels ciutadans aprova la seua gestió. I aliats com Elon Musk han resultat profundament danyats per la seua exhibició impúdica de poder.

Tot plegat ocorre en un context geopolític molt delicat. Les guerres a Ucraïna i Gaza, l’intent d’annexió de Groenlàndia i la reordenació diplomàtica global dibuixen un nou mapa. Europa intenta assumir una autonomia estratègica més gran; el Vaticà ha de redefinir el seu paper, i el Canadà consolida a les urnes una renascuda identitat nacionalista. En paral·lel, la Xina assenta el seu lideratge a l’Indopacífic.

Cinc claus resumeixen aquest caos: primer, la resistència del poder judicial nord-americà a doblegar-se; segon, la independència, de moment, de la Reserva Federal; tercer, la desconfiança dels mercats borsaris; quart, el rebuig dels consumidors a les marques d’aliats de Trump; i per últim, les pèrdues milionàries de les grans tecnològiques.

A casa, el Partit Demòcrata sembla absent, tret de veus valentes com ara Bernie Sanders o Alexandria Ocasio-Cortez. A Europa, fins i tot la ultradreta prefereix abaixar el perfil per evitar danys. Mentrestant, es reforcen les fronteres físiques amb Rússia, especialment a Polònia i Finlàndia.

I mentre el món tem l’imperi de la força, a Santo Domingo té lloc un contrapunt silenciós però esperançador. Allà, en el Congrés Mundial del Dret, tres-cents magistrats i juristes de setanta països reivindiquen l’imperi de la llei. El rei Felip VI entrega el World Peace & Liberty Award a la magistrada del Tribunal Suprem dels EUA Sonia Sotomayor.

El món mira amb un ull Washington i un altre la República Dominicana. Perquè, davant la temptació autoritària, l’estat de dret és l’últim refugi de la civilització.