Espanya i Europa han d’aterrar

La llegenda d’Europa com a potència alternativa als Estats Units i a Rússia s’esgota. És important parlar clar i, com gairebé sempre, les veus principals en la reivindicació són de persones que van tenir llocs molt importants i ara són directes i volen que Europa aterri en la realitat. Vegeu l’exemple d’Enrico Letta, exprimer ministre italià, i el de Josep Borrell, exalt representant europeu per a la Política Exterior i Seguretat. Com se’ls troba a faltar a tots dos en la política activa de primera línia; a Itàlia, Espanya i Europa!

Aquest 2025, del qual ja hem consumit tres quartes parts, ha estat vertiginós. Va començar el 20 de gener amb la presa de possessió de Donald Trump, per segona vegada president dels Estats Units. En pocs dies es va comprovar que totes les amenaces llançades en campanya electoral anaven seriosament: a la immigració, a la política d’aranzels, al Canadà, a Mèxic, a Groenlàndia, a les universitats progressistes del seu propi país... i a la Unió Europea. Enrico Letta, exprimer ministre i intel·lectual italià, va ser el primer a parlar clar: “Per primera vegada, Europa ha descobert que és una colònia dels EUA”, va declarar a l’abril, a Barcelona. Oferia Letta dades demolidores sobre la dispersió industrial europea: “En comptes de seguir l’exemple d’Airbus, líder en aeronàutica, a Europa tenim 80 operadors telefònics en 27 països, o sigui menys de quatre milions de clients com a mitjana, quan la mitjana nord-americana és de 107 i a la Xina 467”. Val això per als bancs i altres sectors que s’haguessin de fusionar, però interessos estatals, i fins i tot regionals, ho dificulten. Dimensió, integració i innovació són clau.

Borrell se centra en la batalla contra el genocidi de Gaza. No ha estat mai antiisraelià, la qual cosa li dona encara més valor a les seues declaracions, però estima que és inadmissible el que està succeint i reclama una ferma resposta europea. No hi ha conferència –l’última a la Universidad Menéndez Pelayo, a Santander– en la qual no prossegueixi la seua batalla. “Europa no està fent res i, si no es pren alguna mesura concreta contra Israel, quedarem inhabilitats per a qualsevol defensa dels drets humans.”

La situació de caos al món amb un Trump desarborat, Putin i Netanyahu campant al seu aire i Europa amb febles lideratges descobrint la seua debilitat, exigeix polítics compromesos, amb capacitat de direcció i propostes raonables, país per país.

A Espanya hem viscut un estiu infernal pels incendis i desolador per la incompetència. Liquidar polítiques de prevenció d’incendis en algunes comunitats, fins i tot destinant més pressupost als toros, en algun cas, havia de passar factura i la va passar. Al foc es van sumar les flamarades verbals que no resolen res i que només debiliten; al contrari, malgrat que costi creure-ho, avui en l’entorn de Pedro Sánchez es respira una mica d’optimisme de continuïtat, lluny del calvari del cas Cerdán de fa tres mesos. Pot empitjorar, sens dubte, però avui és així.

D’entre les declaracions escoltades, destaca la reina Letícia suggerint una “reflexió sobre les causes de la despoblació, fixant persones al territori”. L’abandó porta desertització i el combustible dels matolls en muntanyes sense netejar cala amenaçador. Com a iniciativa exemplar, la de Vilamòs, un poble de la Val d’Aran, que ha creat un ramat municipal a tall de brigada antiincendis. El seu alcalde i Paco Boya, secretari de Repte Demogràfic, són els impulsors de la idea. Així, el foc queda lluny de les cases. Enginyós.