El món s’enreda cada vegada més

És Cert que Donald Trump va avisar que posaria el món damunt davall en el seu segon mandat. Però algunes de les grans fites que va prometre es troben molt lluny de complir-se. Va anunciar que acabaria les guerres d’Ucraïna i Gaza en dies i la seua fi es veu cada vegada més distant. Va suggerir que plantaria cara a Vladímir Putin i a Xi Jinping, mentre que en privat aquests dos mandataris se’n deuen riure, del vociferant americà. El xinès és cada vegada més fort, militarment i comercialment, i el rus no només ha intensificat els bombardejos sobre Kíiv, sinó que els seus drons han sobrevolat descaradament Polònia generant gran inquietud a Varsòvia i països fronterers.

Pitjor encara: la ignorància geopolítica de l’equip de Trump, que es limita a recordar que vol annexionar-se Groenlàndia, i si pogués el Canadà, està produint un perillós corriment internacional d’aliances fonamentals. El més greu ha estat la participació de Modi, el primer ministre de l’Índia –el país més poblat del món– en la recent cimera convocada per Xi Jinping. L’Índia jugava un paper de contenció relativa de la Xina i de Rússia. Els desmesurats aranzels imposats a l’Índia per Trump –del 50 per cent, castigant exportacions de joies, tèxtils i productes farmacèutics– van empènyer Modi a la foto amb els líders de Rússia, la Xina i Corea del Nord. Desastrosa jugada.

I què dir de Netanyahu, que es va atrevir a bombardejar per sorpresa fins i tot Qatar, territori neutral en el qual es reunien les delegacions per debatre sobre la pau a la Franja de Gaza.

Davant de tots aquests excessos, la Casa Blanca s’ha limitat a expressar el seu “disgust” per aquestes actuacions autoritàries desmesurades. I llestos. Trump no controla, ni influeix Putin, ni Netanyahu. Les altres coses, persecució d’emigrants, escalada verbal per omplir titulars i passeig d’unitats navals davant les costes veneçolanes. Ara el Pentàgon es dirà Ministeri de Guerra i la culpa de l’assassinat del líder ultradretà Charlie Kirk per un llop solitari que no milita enlloc, i que ni tan sols es va inscriure per votar en les últimes eleccions, Trump la carrega a l’“esquerra radical”, fet que suposa un mal presagi per a l’increment de la violència política als Estats Units.

Per una altra banda, pugen els impostos a societats en gairebé tots els països de l’OCDE, per finançar la compra d’armament compromesa amb Trump: el cinc per cent que Espanya no va acceptar, amb posterior marginació de Pedro Sánchez a les fotos dels líders europeus. És el preu de la dissidència.

N’hi ha més: per la crisi diplomàtica entre Madrid i Tel-Aviv, Israel boicotejarà el Mobile World Congress. Les 32 empreses israelianes disposades a participar-hi (ciberseguretat, 5G, IA, etc.) no seran a la Fira. Representen només l’1 per cent dels expositors, però les seues novetats eren esperades. Potser temien protestes populars, com a la Vuelta Ciclista.

Per “tapar” aquesta notícia, arriba Diella, avatar per intel·ligència artificial d’una dona, nomenada “ministra” virtual del Govern d’Edi Rama amb l’encàrrec de controlar la corrupció. El líder albanès vol eliminar el factor humà, clau en la gran corrupció administrativa, i serà Diella la que escollirà proveïdors entre les ofertes presentades a licitacions. Rama no es vol perdre l’ingrés a la Unió Europea que persegueix com el gran salt històric del país; i per això també acollirà el Congrés Mundial del Dret el 2027. Solucions intel·ligents per a un món cada vegada més enredat.